Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Hola? Hi queda algú a fora? Espero que sí! Jo estic en un búnquer en un lloc que no us puc revelar sota Collserola. L’últim que vaig fer abans d’entrar-hi va ser anar a la roda de premsa que va convocar l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa per explicar les mesures que “es recomanava” prendre per la terrible nevada que venia i l'apocalíptica baixada de les temperatures que a hores d’ara ja deu haver desolat el Vallès Occidental i gran part de Catalunya.
Quan vaig deixar l’ajuntament i sentia per la ràdio el que deien les autoritats catalanes no m’ho vaig pensar dues vegades. Vaig recollir els meus éssers estimats i ens vam tancar sota terra fins que tot passi. Tenim previst sortir per Sant Jordi. Les darreres previsions deien que llavors ja podrem fer una cervesa en alguna terrasseta si ha quedat algun establiment obert.
De camí al búnquer nevava molt! I quan dic molt vull dir que hi havia com a mínim dos dits de neu! La gent estava espantada. Mares amb tot terrenys amb les cadenes a les rodes i àvies amb grampons i piulets rescataven els nens de les escoles i arrasaven literalment els Mercadones de la ciutat en busca de les darreres provisions. Mentrestant els homes tallaven llenya i lluitaven pels carrers per aconseguir un lloc calent per passar l’apocalipsi. Pillatge, histèria, pànic, vandalisme, estupor... Semblava un informatiu de Tele 5 però estava passant de veritat.
Imagino que al nord i a l’est d’Europa la vida ha acabat del tot. Ells estan acostumats a la neu i al fred. Quan estan a 15 sota zero i neva la gent no cancel•la els seus plans, ni deixa d’anar a treballar o portar els nens a l’escola. Però aquesta onada de fred siberià segur que ha superat totes les previsions. Imagino Moscou, Berlín o Brussel·les sepultades per la neu amb milions de vides congelades a sota.
Aquí, al refugi, hem tallat les comunicacions amb l’exterior per por a que més gent vulgui entrar al búnquer. Heu vist la pel·lícula de La Carretera, El llibre l’Eli o Mad Max? Tothom matant-se per les sobres d’un planeta que s’acaba... Imaginem l’exterior així, des d’aquí dins, i no volem que ningú ens espatlli la salvació. Sabem que som els escollits per repoblar el planeta. Barcelona deu estar ja com la va descriure en Pedrolo al Mecanoscrit del segon origen però sota una fina capa de gel. Es veu que ni tan sols surt aigua de la Font de Caneletes! Em sap greu pel Barça perquè estava convençut que aquest any guanyaríem altre cop la Champions i remuntaríem la diferència de punts amb el Madrid.
Els mayes tenien raó. 2012 és l’últim any de la civilització tal com la coneixíem. No ha estat el capitalisme. Ni el comunisme. Ni una hecatombe nuclear. Ni un virus. Ni un atac alienígena o zombie. El fred ha pogut amb tot.
Bé, si encara queda internet espero que algú llegeixi aquest missatge i sàpiga que encara quedem uns quants a Collserola. El 23 d’abril sortirem amb una rosa i un llibre i serà el principi d’una nova era. La repoblació començarà. Que la força us acompanyi!
Segueix @jrarmadas al Twitter
Quan vaig deixar l’ajuntament i sentia per la ràdio el que deien les autoritats catalanes no m’ho vaig pensar dues vegades. Vaig recollir els meus éssers estimats i ens vam tancar sota terra fins que tot passi. Tenim previst sortir per Sant Jordi. Les darreres previsions deien que llavors ja podrem fer una cervesa en alguna terrasseta si ha quedat algun establiment obert.
De camí al búnquer nevava molt! I quan dic molt vull dir que hi havia com a mínim dos dits de neu! La gent estava espantada. Mares amb tot terrenys amb les cadenes a les rodes i àvies amb grampons i piulets rescataven els nens de les escoles i arrasaven literalment els Mercadones de la ciutat en busca de les darreres provisions. Mentrestant els homes tallaven llenya i lluitaven pels carrers per aconseguir un lloc calent per passar l’apocalipsi. Pillatge, histèria, pànic, vandalisme, estupor... Semblava un informatiu de Tele 5 però estava passant de veritat.
Imagino que al nord i a l’est d’Europa la vida ha acabat del tot. Ells estan acostumats a la neu i al fred. Quan estan a 15 sota zero i neva la gent no cancel•la els seus plans, ni deixa d’anar a treballar o portar els nens a l’escola. Però aquesta onada de fred siberià segur que ha superat totes les previsions. Imagino Moscou, Berlín o Brussel·les sepultades per la neu amb milions de vides congelades a sota.
Aquí, al refugi, hem tallat les comunicacions amb l’exterior per por a que més gent vulgui entrar al búnquer. Heu vist la pel·lícula de La Carretera, El llibre l’Eli o Mad Max? Tothom matant-se per les sobres d’un planeta que s’acaba... Imaginem l’exterior així, des d’aquí dins, i no volem que ningú ens espatlli la salvació. Sabem que som els escollits per repoblar el planeta. Barcelona deu estar ja com la va descriure en Pedrolo al Mecanoscrit del segon origen però sota una fina capa de gel. Es veu que ni tan sols surt aigua de la Font de Caneletes! Em sap greu pel Barça perquè estava convençut que aquest any guanyaríem altre cop la Champions i remuntaríem la diferència de punts amb el Madrid.
Els mayes tenien raó. 2012 és l’últim any de la civilització tal com la coneixíem. No ha estat el capitalisme. Ni el comunisme. Ni una hecatombe nuclear. Ni un virus. Ni un atac alienígena o zombie. El fred ha pogut amb tot.
Bé, si encara queda internet espero que algú llegeixi aquest missatge i sàpiga que encara quedem uns quants a Collserola. El 23 d’abril sortirem amb una rosa i un llibre i serà el principi d’una nova era. La repoblació començarà. Que la força us acompanyi!
Segueix @jrarmadas al Twitter
