2012, un nou any

Quan era petita tenia un costum que no he oblidat mai. Just abans que finalitzés l’any anava davant el gran arbre a deixar anar els meus pensaments. L’arbre tenia història i més quan donava tanta feinada als de casa. El meu avi jardiner a mitjan d’any l’anava a buscar a Espinelves, i quan tocava el feia trasplantar a uns terrenys on havia tot d’arbres, plantes i vivers de flors. De tant en tant, agafava tots els néts per anar a veure com estava, i just abans de començar el Nadal, el col·locava al gran sot al final del passeig de la ciutat on vaig néixer, Sabadell.

Allà l’il·luminaven amb llumetes de colors que s’encenien i s’apagaven. Fins que el tornava a trasplantar a la casa d’algun fabricant o directiu de banc perquè continués vivint. Jo seguia tot els viatges de l’arbre i me’l sentia molt meu. Per això, en un moment o altre de les festes de Nadal anava davant del gran arbre il·luminat, tancava els ulls i em preguntava com seria el nou any. Al no tenir una resposta clara deixava que la meva imaginació i desitjos anessin pel meu pensament, somiant que tots aquells que estimava estiguessin sans i tinguessin feina, i que el món fos una mica millor per tothom. Va haver un any que l’arbre no hi va ser, costava masses diners i es va deixar de fer, però jo he continuat amb els meus pensaments imaginant-me que estava al seu davant cada Nadal.

No sé com serà el 2012, segurament no serà un any fàcil perquè continuarà la crisi que estem vivint darrerament. Però jo vull seguir somiant que el món serà una mica millor, que la gent tindrà bona salut i feina. I m’agradaria que tothom s’adonés que la crisi, encara que sembli que és tan sols econòmica, és també una crisi de principis i valors, i això comportarà noves maneres de ser i de fer, i que entre tots, segons el que cadascú pugui, caldrà fer alguna cosa perquè la situació canviï. Perquè el canvi sempre comença en un mateix, i només nosaltres podem decidir quin món volem.

Feliç 2012!

Segueix @marosamartin a twitter