Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Si alguna cosa es nota per sobre dels altres mesos, és que quan es buida la ciutat de gent, hi ha més obres i molta més facilitat per trobar aparcament. Les obres són un mal necessari perquè les nostres vies i places s’han d’anar acomodant a les necessitats i exigències del moment i, a més, passa el temps, i sense adonar-nos-en, es fa gran, tot creixent les seves mancances i el que és més important: es desgasta i arriba el punt en que les millores i les reparacions es confonen.
Aquets darrers dies he pogut notar per diverses fonts que el tema de les obres en els nostres carrers és qüestió de debat. I ho és, perquè és el moment en que realment es fan les obres de conservació que no poden enllestir-se en pocs dies i amb menor trasbals. En arribar la temporada de col•legis tot seria més complicat i feixuc. De fet, i penso que amb bon criteri, s’espera a escometre aquestes accions en el mesos d’estiu perquè és quan produeixen menys enrenous a la ciutat i a la ciutadania.
Sigui com sigui, aquesta és la cantarella de tots els estius. Hom diu “ ja tornen a estar els carrers aixecats”. I tenen raó, però en quin moment del any ens fa menys nosa? Aquesta és la qüestió. Al hivern amb la rutina diària, el treball i els col•legis segur que produeix més inconvenients que ara, que hi ha menys gent i la que hi és, viu menys pendent del rellotge.
En els mateixos dies, les places d’aparcament es buiden i en silenci donen la raó a aquesta forma de fer. La ciutat baixa el pols, es tranquil•litza, s’imposa el silenci i espera que en no massa dies comenci novament el moviment i la rutina. Són uns dies especials en els que el temps corre menys i ens permet fer el que en la resta del any és casi impossible. Passejar, gaudir de la remor i la tranquil•litat dels carrers sense presa, i viure la ciutat amb intensitat i deteniment al capvespre o la nit.
Llavors és quan pots fer realment cabal del que són i perquè serveixen aquests dies; veure que es troba al darrera del ritme frenètic diari i gaudir del que en els altres mesos no tenim temps de fer per comprendre millor on vivim. Tot i l’enrenou de les obres, que sí que hi és, aquest és el premi que tenen els que per una o altre raó, per vacances, trien no marxar de casa.
Aquets darrers dies he pogut notar per diverses fonts que el tema de les obres en els nostres carrers és qüestió de debat. I ho és, perquè és el moment en que realment es fan les obres de conservació que no poden enllestir-se en pocs dies i amb menor trasbals. En arribar la temporada de col•legis tot seria més complicat i feixuc. De fet, i penso que amb bon criteri, s’espera a escometre aquestes accions en el mesos d’estiu perquè és quan produeixen menys enrenous a la ciutat i a la ciutadania.
Sigui com sigui, aquesta és la cantarella de tots els estius. Hom diu “ ja tornen a estar els carrers aixecats”. I tenen raó, però en quin moment del any ens fa menys nosa? Aquesta és la qüestió. Al hivern amb la rutina diària, el treball i els col•legis segur que produeix més inconvenients que ara, que hi ha menys gent i la que hi és, viu menys pendent del rellotge.
En els mateixos dies, les places d’aparcament es buiden i en silenci donen la raó a aquesta forma de fer. La ciutat baixa el pols, es tranquil•litza, s’imposa el silenci i espera que en no massa dies comenci novament el moviment i la rutina. Són uns dies especials en els que el temps corre menys i ens permet fer el que en la resta del any és casi impossible. Passejar, gaudir de la remor i la tranquil•litat dels carrers sense presa, i viure la ciutat amb intensitat i deteniment al capvespre o la nit.
Llavors és quan pots fer realment cabal del que són i perquè serveixen aquests dies; veure que es troba al darrera del ritme frenètic diari i gaudir del que en els altres mesos no tenim temps de fer per comprendre millor on vivim. Tot i l’enrenou de les obres, que sí que hi és, aquest és el premi que tenen els que per una o altre raó, per vacances, trien no marxar de casa.