Que ningú no s’espanti, la cosa va de cultura. Els humans que vivim a aquest municipi acaben de rebre la informació de la gran quantitat d’activitats que es faran durant el darrer trimestre d’enguany a la Xarxa de Centres Polivalents (municipals) i a l’Ateneu (Santcugatenc). El primer que a hom se li acut és si hi ha suficient massa crítica per a tantes activitats. Hem de suposar que sí, ja que, en bona lògica, la programació es fa en funció de l’experiència acumulada, que vol dir les demandes del públic en general. Fins aquí, bé. La segona qüestió és saber si no seria possible que uns (els centres polivalents, és a dir, l’Ajuntament) i l’altre (l’Ateneu) es posessin d’acord. No crec que perjudiqués greument la salut de cap de les dues parts intentar coordinar les activitats. Primer, per no interposar-se; i, segon, per repartir-se-les en funció de l’experiència i les possibilitats de cadascun.
A veure si ens entenem. La Casa de cultura, situat ben a prop de l’Ateneu, concentra bona part de les noves activitats. Ho entenc: tenim concessionat el servei i cal omplir la graella. Les coses agafen un to surrealista quan llegeixes que moltes de les activitats, noves i velles, són repetides: fotografia, idiomes, dansa i, això que no falti!, ioga i Pilates. Dedueixo que deu haver-hi una gran demanda d’aquestes dues activitats. Estic, fins i tot, per apuntar-m’hi. Això sí, en alguna cosa s’han posat d’acord: a la Casa de cultura fan lindy hop i a l’Ateneu country linedance. Ara, el que realment m’ha entendrit és la novetat del taller d’”empatia i autoempatia”. Nois, hem fet cim!
Ara, parlant seriosament: de què ens va servir discutir, en el procés d’elaboració del Pla de cultura, la necessitat de cercar un equilibri entre Ajuntament i societat civil organitzada i intentar que les entitats siguin el motor cultural de la ciutat, si l’Ajuntament s’entesta en demostrar que la té més grossa?
A veure si ens entenem. La Casa de cultura, situat ben a prop de l’Ateneu, concentra bona part de les noves activitats. Ho entenc: tenim concessionat el servei i cal omplir la graella. Les coses agafen un to surrealista quan llegeixes que moltes de les activitats, noves i velles, són repetides: fotografia, idiomes, dansa i, això que no falti!, ioga i Pilates. Dedueixo que deu haver-hi una gran demanda d’aquestes dues activitats. Estic, fins i tot, per apuntar-m’hi. Això sí, en alguna cosa s’han posat d’acord: a la Casa de cultura fan lindy hop i a l’Ateneu country linedance. Ara, el que realment m’ha entendrit és la novetat del taller d’”empatia i autoempatia”. Nois, hem fet cim!
Ara, parlant seriosament: de què ens va servir discutir, en el procés d’elaboració del Pla de cultura, la necessitat de cercar un equilibri entre Ajuntament i societat civil organitzada i intentar que les entitats siguin el motor cultural de la ciutat, si l’Ajuntament s’entesta en demostrar que la té més grossa?