A votar!

De la Constitució emanada de l'anterior règim i l'amenaça de les pistoles, neix el desenvolupament autonòmic dins d'un marc legal interpretable que va generar des dels inicis conflictivitat centre – perifèria. A partir dels 90 arriba el "peix al cove", negociant avenços, sobretot en finançament, sempre amb l'oposició radicalment anticatalanista.

Amb diàleg i molta responsabilitat corresposta amb tot tipus d'insults i boicots, arribem al període de l'Estatut de 2006, els 4 milions de signatures "contra Cataluña" del PP i el "cepillado" del constitucional de 2010, entre aplaudiments de (pràcticament) tothom a les Espanyes.

Arriben aleshores les macro manifestacions. Catalunya té un marc legal que NO hem votat i un espoli econòmic desmesurat amb afectació social. Cal resoldre-ho, i es proposa el pacte fiscal i la construcció de consensos legals entorn el dret a decidir resolts sempre amb menyspreu. En paral·lel, les majories sobiranistes es reforcen cada elecció. Sempre amb mà estesa per asseure's i negociar, arribem al 9N i les plebiscitàries del 27S, que donen majoria independentista en vots i en escons.

El referèndum de l'1-O és el resultat natural d'un procés llarguíssim de reivindicació dialogada i democràtica. Els de sempre el volen boicotejar i tenen molta força: Clavegueres, amenaces, insults... Recaragolen lleis i tribunals, sense cap argument positiu. Tot, perquè volem posar les decisions importants en mans de la gent, democràticament.

Està a les nostres mans abaixar el cap i acceptar el seu "Paga i Calla!", o amb un somriure, expressar col·lectivament la nostra majoria d'edat.

Com? Simplement, votant. És el nostre dret democràtic inalienable i crec que la nostra obligació moral.