Crec firmament en el dret d’accés a la informació. Espanya és l’únic país d’Europa, amb mes d’un milió d’habitants, que no té una llei específica del dret d’accés a la informació. Catalunya i Sant Cugat tampoc. S’està elaborant l’esborrall de la Llei de transparència, sense participació de la societat civil amb l’excusa que haurà de passar al Congreso.
Informació pública és tota informació originada pel sector públic. Tot document, expedient o registre, en el suport que sigui, si està en possessió de l’Administració, és públic. Tothom ha de tenir dret a rebre la informació pública amb les contades exempcions que digui la llei. Ha de ser irrellevant que tingui o no dret legal, com ha de ser irrellevant el propòsit del sol·licitant.
Sovint he suggerit en el Ple que l’Ajuntament de Sant Cugat, per garantir aquest dret tan essencial, s’avanci a la llei de l'Estat, establint una ordenança sobre el dret a la informació generada per la seva administració. Cal comprovar el que tenen altres països i redactar un text sobre aquest dret, en benefici del ciutadà.
Al maig del 2010 es va celebrar el dia Mundial de la Llibertat de Premsa i es va focalitzar en el “Dret a Saber”, el dret de tothom a l’accés a la informació. Aquest dret és una part molt essencial del dret a la llibertat d’expressió del Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’administració publica custodia tones d’informació que pertany al ciutadà i d’aquí deriva el dret d’accés que tenim a aquesta informació en mans dels funcionaris de l’administració com a servidors del poble. Estem al 2013 i tot segueix igual.
S’han definit nou principis que hauria de recollir la futura llei d’accés a la informació, principis derivats d’un estudi comparatiu de la legislació i la pràctica en més de 80 països del món i de la nova Convenció del Consell d’Europa sobre l’accés a documents públics de l’any 2008. Estem al 2013 i tot igual.
El dret d’accés a la informació és un dret reconegut pel dret internacional, la Constitució espanyola, l’Estatut i un centenar de lleis. És el dret de tota persona a sol·licitar i rebre informació d’entitats públiques. Els nou principis reconeguts mundialment són: el dret a la informació és un dret de tothom; el dret s’aplica a totes les entitats públiques; realitzar sol·licituds ha de ser senzill, ràpid i gratuït; els funcionaris tenen l’obligació d’ajudar als sol·licitants; el secret i la denegació de la informació són l’excepció; les denegacions d’accés a la informació han de ser limitades i estar degudament motivades; tota persona te dret a recórrer les denegacions d’accés o a lo manca de resposta; les entitats públiques, a iniciativa pròpia, ha de posar a disposició del públic informació bàsica i essencial sense ser necessari fer una sol·licitud i el dret d’accés ha de ser garantit per un òrgan independent.
És just i necessari, amb perdó.
Informació pública és tota informació originada pel sector públic. Tot document, expedient o registre, en el suport que sigui, si està en possessió de l’Administració, és públic. Tothom ha de tenir dret a rebre la informació pública amb les contades exempcions que digui la llei. Ha de ser irrellevant que tingui o no dret legal, com ha de ser irrellevant el propòsit del sol·licitant.
Sovint he suggerit en el Ple que l’Ajuntament de Sant Cugat, per garantir aquest dret tan essencial, s’avanci a la llei de l'Estat, establint una ordenança sobre el dret a la informació generada per la seva administració. Cal comprovar el que tenen altres països i redactar un text sobre aquest dret, en benefici del ciutadà.
Al maig del 2010 es va celebrar el dia Mundial de la Llibertat de Premsa i es va focalitzar en el “Dret a Saber”, el dret de tothom a l’accés a la informació. Aquest dret és una part molt essencial del dret a la llibertat d’expressió del Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’administració publica custodia tones d’informació que pertany al ciutadà i d’aquí deriva el dret d’accés que tenim a aquesta informació en mans dels funcionaris de l’administració com a servidors del poble. Estem al 2013 i tot segueix igual.
S’han definit nou principis que hauria de recollir la futura llei d’accés a la informació, principis derivats d’un estudi comparatiu de la legislació i la pràctica en més de 80 països del món i de la nova Convenció del Consell d’Europa sobre l’accés a documents públics de l’any 2008. Estem al 2013 i tot igual.
El dret d’accés a la informació és un dret reconegut pel dret internacional, la Constitució espanyola, l’Estatut i un centenar de lleis. És el dret de tota persona a sol·licitar i rebre informació d’entitats públiques. Els nou principis reconeguts mundialment són: el dret a la informació és un dret de tothom; el dret s’aplica a totes les entitats públiques; realitzar sol·licituds ha de ser senzill, ràpid i gratuït; els funcionaris tenen l’obligació d’ajudar als sol·licitants; el secret i la denegació de la informació són l’excepció; les denegacions d’accés a la informació han de ser limitades i estar degudament motivades; tota persona te dret a recórrer les denegacions d’accés o a lo manca de resposta; les entitats públiques, a iniciativa pròpia, ha de posar a disposició del públic informació bàsica i essencial sense ser necessari fer una sol·licitud i el dret d’accés ha de ser garantit per un òrgan independent.
És just i necessari, amb perdó.