Diversos estudis asseguren que el 25% dels nostres menors patirà assetjament escolar en algun moment de la seva infantesa, i un 20% serà objecte d'algun tipus d'abús sexual. Darrere d'aquestes xifres, que són del tot esfereïdores, hi ha un autèntic drama que els adults no només no hem sabut solucionar, sinó que les dades indiquen que cada vegada el problema augmenta. Els mateixos estudis identifiquen que els espais on es produeixen la major part d'aquestes agressions són en el nucli familiar, en l'escola, i en les activitats extraescolars.
Si ens hi fixem en aquesta tercera pota, veurem com gairebé cap entitat esportiva, cultural o de lleure a Sant Cugat té cap protocol establert en aquest sentit, i els que el tenen, només és per cobrir l'expedient, és a dir, allò que diuen que s'hauria de fer no es fa realment. No hi ha cap normativa establerta per la Generalitat i l'única mesura, que és del tot insuficient, és la presentació dels delictes de naturalesa sexuals per aquells que han de treballar amb menors.
I entenc que trobar l'equilibri entre, per exemple, assegurar que sempre estarà present un adult en un vestidor per evitar l'assetjament entre els joves, i alhora assegurar que aquest adult no serà un pervertit que cometrà una agressió sexual a un indefens menor no és una tasca fàcil, però el que segur que no podem fer és no fer res per evitar qualsevol de les dues situacions.
Aquest és un article de reflexió i de preguntes més que de respostes, malauradament no tinc la vareta màgica que resolgui aquestes dues xacres de la nostra societat, ja que encara que no ens agradi i ens avergonyeixi, aquesta és la nostra realitat de la qual no podem fugir.
Actuem d'una vegada amb mesures reals i acorralem als agressors!
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.