Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Cal Castillo, el reducte d’animals de Collserola en què cada dia s’alimenta i es dóna cura a una setantena d’exemplars, entre burros catalans, daines, cabres nanes, porcs de Vietnam, cavalls nans, gallines, pollastres, conills i emús, la majoria d’ells abandonats, té els dies comptats.
El nucli zoològic de Sol i Aire rep vistes escolars entre setmana i de centenars de famílies els caps de setmana, fa una funció social, a més d’ensenyar als nens el respecte envers els animals i la natura. El seu propietari, Josep Castillo, qui ensenya orgullós els seus animals i viu i es desviu per a ells, els dedica una quantitat ingent d’hores i diners, i ara s’haurà d’oblidar que els nens tornin al nucli a acariciar els animals i que els grans preguntin per la història de cada un d’aquests.
El somni de tenir un minizoo amb animals lliures i obert a tothom s’escapa com l’aigua entre les mans per la normativa més restrictiva, burocràtica i rància. Ja és ben estrany, i no ho negaran, que fins fa poc les administracions que ara obliguen el Josep a no exhibir els animals i a tancar el seu santuari li portessin els animals que no tenien cabuda a les protectores.
La darrera vegada que vaig anar a Cal Castillo va ser un diumenge del passat estiu. Sota una calor sufocant, el Josep alimentava els seus animals alhora que els rascava la barbeta i els deia coses, la majoria descansaven sota l’ombra dels pins. De veritat que ens haurem de quedar sense Cal Castillo?
Segueix @MarionaSagales al Twitter.
El nucli zoològic de Sol i Aire rep vistes escolars entre setmana i de centenars de famílies els caps de setmana, fa una funció social, a més d’ensenyar als nens el respecte envers els animals i la natura. El seu propietari, Josep Castillo, qui ensenya orgullós els seus animals i viu i es desviu per a ells, els dedica una quantitat ingent d’hores i diners, i ara s’haurà d’oblidar que els nens tornin al nucli a acariciar els animals i que els grans preguntin per la història de cada un d’aquests.
El somni de tenir un minizoo amb animals lliures i obert a tothom s’escapa com l’aigua entre les mans per la normativa més restrictiva, burocràtica i rància. Ja és ben estrany, i no ho negaran, que fins fa poc les administracions que ara obliguen el Josep a no exhibir els animals i a tancar el seu santuari li portessin els animals que no tenien cabuda a les protectores.
La darrera vegada que vaig anar a Cal Castillo va ser un diumenge del passat estiu. Sota una calor sufocant, el Josep alimentava els seus animals alhora que els rascava la barbeta i els deia coses, la majoria descansaven sota l’ombra dels pins. De veritat que ens haurem de quedar sense Cal Castillo?
Segueix @MarionaSagales al Twitter.