Adéu, DIARI; benvingut, nou TOT!

Avui, vigília de Nadal, publico aquest comentari que, amb el seu permís, serà molt i molt personal. Fa pocs dies el Consell de Redacció del DIARI de Sant Cugat vam fer una darrera reunió per escoltar en persona allò que ja ens havien avançat per altres conductes: el DIARI de Sant Cugat (que mai va arribar a ser un diari i es va quedar en setmanari) deixa d’aparèixer el dia 31 de desembre.

La vida és evolució, no es preocupin que no els parlaré de Darwin, i una de les que darrerament és més significativa i decisiva és la de la comunicació. Els diaris de paper es mantenen gràcies a les subvencions, anunciants i l'interès d’alguns dels seus editors que ho fan perquè encara queden alguns lectors i subscriptors i perquè dins del conglomerat empresarial de mitjans d’informació es tracta d’un element més.

L'empresa Totmedia ha determinat acabar abans de la mort per inanició, potser avançant-se una mica als esdeveniments, però, sens dubte, preveient la desaparició a partir d’unes xifres absolutament contundents i, perquè no dir-ho, per una direcció associada que pertany a una generació diferent de la fundadora i, en conseqüència, fills d’una manera d’entendre i manegar la informació.

Amb la crítica de l’obra de teatre representada al Teatre-Auditori Sócrates.Juicio y muerte de un ciudadano en el DIARI del passat dia 18 va acabar una presència que va començar (quan encara tenia la capçalera d'Els Quatre Cantons) amb una crítica a un concert de l'OBC publicada el dia 8 de juliol del 1994 que em va demanar la periodista Emma Ansola, o sigui, després de més de 21 anys.

Calculo que he fet més de 1.200 crítiques d’espectacles de tota mena d’arts escèniques, la majoria que han passat pel Teatre-Auditori, però també pel Teatre de La Unió, pel claustre i la Sala Capitular del Monestir, per l’església de Sant Pere, pel Teatre de Mira-sol, pel Casalet de Valldoreix, pel Casino de la Floresta, per la Casa de Cultura, la Biblioteca Central, l’Auditori de l'Escola de Música...

Però també he publicat moltes pàgines d’opinió, fins al punt que hi ha hagut en la història del DIARI algun exemplar amb tres i quatre columnes meves. Probablement vol dir que s’hauran publicat més de 1.500 col·laboracions d’un servidor de vostès. Aquesta és una afirmació d’orgull i agraïment, no s’ho mirin d’altra manera, i també la confirmació que moltes de les meves dèries, aficions, dubtes, certeses i desitjos, han estat objecte de la lectura d’alguns conciutadans com m’han demostrat personalment.

Però el DIARI també va acollir des del 29 de març fins al 29 de novembre, com explicava fa dues col·laboracions, 32 capítols d’una novel·la, Els misteris de Sant Cugat, un thriller on tota l’acció es desenvolupava a la nostra ciutat vinculada a un suposat descendent de Berenguer de Saltells, l’assassí de l’abat Biure, quan la coordinadora (que no directora) era Cèlia Cernadas, l’actual corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington.

En definitiva, Bill Gates, Steve Jobs i Mark Zuckerberg han fet que les nostres vides hagin canviat sense adonar-nos i ara, encara que alguns no s’ho creguin, també ens arriba aquí. Jo escric per un web que té una projecció absolutament diferent de la del DIARI, a la de qualsevol diari i si tingués Facebook o Linkedin, o ho enviés per la xarxa de contactes pròpia, la seva projecció encara seria més gran.

Permetin doncs que, trist, digui: adéu, DIARI de Sant Cugat!, i una mica alegre i, sobretot, esperançat, segueixi amb: benvingut, nou TOT Sant Cugat!

Perquè, és clar, els lectors del DIARI que llegien el TOT seguiran llegint el TOT i, per tant, si enquibim part del contingut del DIARI... Espera, i si m’apunto a això del Facebook i del Linkedin? Un moment, que  envio un whatsapp als meus néts grans...

Bon Nadal i millor any 2016!