ADN

Al Ple municipal del mes de juny arribava una proposta (finalment retirada) extraordinària per insòlita i innovadora: volen elaborar un cens amb l'ADN dels gossos de Sant Cugat per poder identificar els quissos que defequen al carrer i, sobretot, als seus incívics amos que no recullen tals presents.

Probablement el SOM (Servei d'Ocupació Municipal) haurà de preparar un plec de condicions per a convocar places d'analistes de merda. Ja me n'ensumo (mai millor dit) la descripció: les seves funcions consistiran a recollir mostres de defecacions canines pels espais públics de la ciutat i analitzar-ne l'ADN, per tal de comparar-lo amb la base de dades que constarà als arxius municipals (un altre nou Pla d'Ocupació, arxivista de merda, perdoneu) i així trobar-ne les coincidències necessàries per a poder identificar-ne els amos. Cal esperar que les mostres després no s'arxivin a unes noves dependències ad-hoc i que, en canvi, se'n desfacin de la manera més cívica i inodora possible.

Estem d'acord. Els gossos millor que caguin a casa seva, i si ho fan fora, que els seus amos, cuidadors o passejadors es preocupin de recollir la tifa i desfer-se'n tal com preveuen les ordenances municipals i el mínim sentit del decor i l'educació. Així ho fan una gran majoria, encara que els que no tenen gos a casa pensin el contrari.

I els pocs que no ho facin, fem-los escarni i befa, exhibim els bonics regals dels seus cans a la plaça pública, i quan no puguem més de pudor i mosques, tanquem-los al calabós.

Encara que segurament els hi serà del tot indiferent doncs, aquests sí, ho duen a l'ADN.