Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Per deformació professional, no vaig poder evitar posar-me en la pell d'aquests adolescents. Amb la seva mirada, ens traslladen a situacions de les quals són testimonis, denunciant la seva impotència i dolor davant una immaduresa dels adults que acaba generant-los un gran sofriment. Un patiment, que amb més suport social potser es podria prevenir o bé disminuir.
Boyhood, és una pel·lícula indispensable. Molt aconsellable per veure-la amb fills adolescents, amb un guió, direcció i interpretació fantàstiques! Rodada durant 12 anys, veiem la transformació real dels actors i dels personatges, a través de la història que ens expliquen. Així veiem en temps real, el pas de la infància a l'adolescència, i com els esdeveniments en la vida dels pares tenen conseqüències per als fills.
En Fishman, la filla del protagonista sofreix una vida al límit, amb un home que amb prou feines pot afrontar la seva vida, ni complir la seva funció paterna, amb les conseqüències que això genera.
Leviathan, parla d'una família amb un fill entrant en l'adolescència. A més de travessar els seus propis canvis i crisis, haurà d'enfrontar-se a la més dura solitud com a conseqüència de les decisions, contradiccions i equivocacions dels adults unides a la corrupció social i alcoholisme de fons.
En totes aquestes històries, apareix el desamor i les separacions. Anys enrere, es pensava que els fills de pares divorciats tindrien més problemes. Gens més erroni. Hi ha separacions que es porten bé i matrimonis que es porten malament quant a les relacions afectives; hi ha fills que creixen en ambients familiars amb pares en guerra, en treva o que aconsegueixen signar acords de pau, més enllà de l'”estat civil” de la mare i el pare. Hi ha segones parelles que porten segones oportunitats, aportant calma i amor familiar, quan un dels pares es va desentendre dels fills. En qualsevol cas, igual que la monoparentalitat o les adopcions són situacions que necessiten un important suport social avui gaire bé inexistent en la nostra societat. I més, quan els fills arriben a l’adolescència.
Totes aquestes situacions, i moltes altres, requereixen reflexió, sensibilitat i acció. És necessari escoltar les necessitats d’un pare amb custòdia compartida que abans no s'encarregava de la cura del dia a dia dels seus fills i que ara ho fa; o una mare vídua que es troba d'un dia per a un altre amb el dolor de la pèrdua i ha de tirar endavant amb fills petits; o famílies adoptives que amb l'entrada a l'adolescència dels seus fills es troben amb nous interrogants.
Abans, la família extensa funcionava millor davant les crisis vitals. Avui les famílies viuen més lluny uns d'uns altres i estan més sols.
L’administració ha de fer front a noves realitats. No pot mirar cap a una altra banda, no adonar-se o no donar les ajudes necessàries, que no sempre són econòmiques. Perquè tot això acaba generant en pocs anys problemes de convivència a la ciutat, violència, dolor, ràbia, solitud i impotència en la qual viuen molts nens i adolescents que ens envolten. No cal arribar a situacions de marginalitat: com sempre moltes famílies de nivell mitjà es queden fora el foc més prioritari. Però no tot depèn de l’administració. On ells no arriben som les entitats... Això si!Hem de treballar plegats.
Pensem (i així evitem l’angoixa), que això li passa als pobres, als d'un altre barri, als quals viuen lluny, als quals han viscut un drama familiar. No! L'alcoholisme d'un pare i abandó a la seva família passa en el Raval i a Sant Cugat; en la nostra família, veïns o a l'escola dels nostres fills.
Fa pocs dies, vam fer des de l’Institut de la infància, una formació sobre adolescència en la qual van participar pares, educadors i professionals. Una de les conclusions, va ser el poc acompanyats que estan els pares d'adolescents i el treball que hem de fer junts per oferir espais d'acompanyament, contenció i prevenció. Ens hem compromès amb ells per donar resposta a la necessitat de tenir un espai de trobada i reflexió, que lluny de consells i pautes, valori més els recursos i la sensibilitat emocional que tenen. Si la ciutat acaba d'ajudar-nos i tenim l'espai necessari, aviat serà una realitat que podrem compartir. Continuarem treballant per i amb les famílies, educadors i professionals!
Boyhood, és una pel·lícula indispensable. Molt aconsellable per veure-la amb fills adolescents, amb un guió, direcció i interpretació fantàstiques! Rodada durant 12 anys, veiem la transformació real dels actors i dels personatges, a través de la història que ens expliquen. Així veiem en temps real, el pas de la infància a l'adolescència, i com els esdeveniments en la vida dels pares tenen conseqüències per als fills.
En Fishman, la filla del protagonista sofreix una vida al límit, amb un home que amb prou feines pot afrontar la seva vida, ni complir la seva funció paterna, amb les conseqüències que això genera.
Leviathan, parla d'una família amb un fill entrant en l'adolescència. A més de travessar els seus propis canvis i crisis, haurà d'enfrontar-se a la més dura solitud com a conseqüència de les decisions, contradiccions i equivocacions dels adults unides a la corrupció social i alcoholisme de fons.
En totes aquestes històries, apareix el desamor i les separacions. Anys enrere, es pensava que els fills de pares divorciats tindrien més problemes. Gens més erroni. Hi ha separacions que es porten bé i matrimonis que es porten malament quant a les relacions afectives; hi ha fills que creixen en ambients familiars amb pares en guerra, en treva o que aconsegueixen signar acords de pau, més enllà de l'”estat civil” de la mare i el pare. Hi ha segones parelles que porten segones oportunitats, aportant calma i amor familiar, quan un dels pares es va desentendre dels fills. En qualsevol cas, igual que la monoparentalitat o les adopcions són situacions que necessiten un important suport social avui gaire bé inexistent en la nostra societat. I més, quan els fills arriben a l’adolescència.
Totes aquestes situacions, i moltes altres, requereixen reflexió, sensibilitat i acció. És necessari escoltar les necessitats d’un pare amb custòdia compartida que abans no s'encarregava de la cura del dia a dia dels seus fills i que ara ho fa; o una mare vídua que es troba d'un dia per a un altre amb el dolor de la pèrdua i ha de tirar endavant amb fills petits; o famílies adoptives que amb l'entrada a l'adolescència dels seus fills es troben amb nous interrogants.
Abans, la família extensa funcionava millor davant les crisis vitals. Avui les famílies viuen més lluny uns d'uns altres i estan més sols.
L’administració ha de fer front a noves realitats. No pot mirar cap a una altra banda, no adonar-se o no donar les ajudes necessàries, que no sempre són econòmiques. Perquè tot això acaba generant en pocs anys problemes de convivència a la ciutat, violència, dolor, ràbia, solitud i impotència en la qual viuen molts nens i adolescents que ens envolten. No cal arribar a situacions de marginalitat: com sempre moltes famílies de nivell mitjà es queden fora el foc més prioritari. Però no tot depèn de l’administració. On ells no arriben som les entitats... Això si!Hem de treballar plegats.
Pensem (i així evitem l’angoixa), que això li passa als pobres, als d'un altre barri, als quals viuen lluny, als quals han viscut un drama familiar. No! L'alcoholisme d'un pare i abandó a la seva família passa en el Raval i a Sant Cugat; en la nostra família, veïns o a l'escola dels nostres fills.
Fa pocs dies, vam fer des de l’Institut de la infància, una formació sobre adolescència en la qual van participar pares, educadors i professionals. Una de les conclusions, va ser el poc acompanyats que estan els pares d'adolescents i el treball que hem de fer junts per oferir espais d'acompanyament, contenció i prevenció. Ens hem compromès amb ells per donar resposta a la necessitat de tenir un espai de trobada i reflexió, que lluny de consells i pautes, valori més els recursos i la sensibilitat emocional que tenen. Si la ciutat acaba d'ajudar-nos i tenim l'espai necessari, aviat serà una realitat que podrem compartir. Continuarem treballant per i amb les famílies, educadors i professionals!