Afegitó

Afegitó. Això són, som, les dones als llibres de text. Malauradament, estudiar, tractar i descobrir dones científiques, polítiques, pintores o escriptores depèn de la bona voluntat, de l’interès, del pensament, de l’empatia (i un llarg etcètera) del professorat. De fet, Elles brillen per la seva absència i elles també hi van ser, i també van fer, i van escriure, i van pintar, i van descobrir, i... però no hi són. I hi haurien de ser amb lletres d’or, perquè al capdavall ha estat històricament una autèntica proesa per a la dona destacar enmig d’un patriarcat que les ha marginat i relegat volgudament.

Per respecte, per donar pluralitat i veu a una minoria tan majoritària, per convicció, curs rere curs, amplio el coneixement envers les dones que han destacat amb materials fora del llibre de text. El llibre molts cops ni les menciona. Per sort, l’alumnat respon amb mentalitat oberta, amb interès i accepten aquesta feina extra, aquest estudi “de més”.

Com a professora em lamento que perquè elles puguin ser conegudes, i reconegudes, hagin de ser un afegitó; i, em rebel·la que depengui de la sensibilitat del professorat que els adults del futur coneguin una història i personatges que en la història dels homes encara ara no hi tenen lloc. Com a dona em lamento que per donar-nos veu, per reconèixer-nos, encara avui en dia siguem un petit i tímid afegitó. La justícia feminista ha de començar als llibres de text.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.