L'afer del mural

Fa uns dies es va generar una petita polèmica per la substitució del mural dedicat a Marta Pessarrodona. Ocupava una paret exterior de la Casa de Cultura i ara el substitueix una creació dedicada a l'artista Pla-Narbona.

Més info: Esborren el mural de Pessarrodona per crear-ne un dedicat a Pla-Narbona

En tenir constància del canvi, la primera reacció va ser de sorpresa i de molta indignació. Així ho vaig manifestar a través d'una carta pública, i interpel·lant a l'actual alcalde a Twitter que va respondre, ràpid i concret, en el sentit de buscar una nova ubicació pel reconeixement a la poeta. També s'ha de dir que, consultades les fonts pertinents de l'anterior regidoria de Cultura, se'm va explicar el sentit de l'actuació, fruit d'un treball en equip i basat en un homenatge ciutadà i associatiu del sector de la cultura santcugatenca a través de l'street art.

Aclarits els dubtes, s'acaba la polèmica i dono la benvinguda al nou mural. Però em permeto fer una reflexió sobre el format de creació escollit. Proposo un debat: volem un sol espai on anar donant protagonisme temporal a persones reconegudes del món de la cultura, o potser ens hem de preocupar per trobar diferents superfícies on deixar l'empremta gràfica de ciutadans il·lustres? L'street art demana interacció entre l'autor i el vianant que l'observa, al meu entendre no sempre atenent la condició d'efímer. Els artistes s'ho valen, i Sant Cugat es mereix plantejar-se una acció creativa en aquest sentit, hi ha els artistes, els referents i, ben segur, l'espai.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.