Afortunadament, Sí

Aquests dies d'agost ens regalen l'oportunitat d'estar més amb la família, amb les filles i els fills, els que els tenim.

Sovint parlem del futur. La de 7 anys em pregunta si s'haurà de treure el carnet de conduir, perquè potser quan tingui 18 ja tots els cotxes aniran sols. Especulem sobre si els cotxes volaran, i quan. Parlem de què vol ser quan sigui gran.

Diu (de moment) que vol ser cuidadora de nens petits (o potser ballarina!). Jo li dic que quan vagi creixent ja anirà descobrint altres possibilitats. Li preocupen molt el medi ambient i la desigualtat. I la veig sorpresa de coses com ara que el futbol femení (i moltes altres coses femenines) no surtin per la tele ni semblin importants.

Me'ls miro a tots quatre i penso en la sort que tenim. Una família gran pels temps que corren, pels quals paga la pena lluitar amb tot. Vull que tinguin totes les oportunitats que els podem proveir: nosaltres com a família i el seu entorn com a societat. Que siguin conscients que la seva família gran és el món, tothom, i que a ningú li van les coses bé de veritat si a la resta no li van també prou bé. Que la justícia i la dignitat de les persones i dels pobles són el fonament de la pau i el progrés.

Per raons com ara aquestes tinc tan clar que hem de votar l'1O i que hem de votar un SÍ com una catedral.