Agermanats anirem caminant...

La Haba. Petit municipi de la província de Badajoz, a seixanta quilòmetres de Mèrida. Mil tres-cents habitants. Des de finals del mes de març de 2016, germà de Sant Cugat. Ves per on. Tenim un nou germanet.

Mai he entès massa bé quin és l'objectiu d'un agermanament de municipis ni si reporta cap tipus de compromís, dret o benefici per als habitants d'aquests. Potser estaria bé que algú dediqués uns minuts a explicar-nos-ho. Però no és d'això del que vull parlar.

Celebro especialment que aquest agermanament hagi estat fruit d'una iniciativa nascuda d'unes famílies, amb origen a La Haba, i que fa molts anys que viuen a Sant Cugat. Una bona manera d'unir territoris que tenen reservats uns trossets en el cor d'aquestes persones.

Però posats a pensar, se m'ocorre que, igual que en el món empresarial parlem de partnership quan volem mantenir relacions estretes i d'un cert compromís amb altres organitzacions, podria tenir sentit avançar en el concepte de l'agermanament de municipis per anar més enllà de la mera signatura d'un document de bones intencions i, per contra, fixar objectius comuns i mecanismes per abastar-los.

En una estoneta que m'hi he posat, he fet una llista prou àmplia de municipis amb els quals m'agradaria que Sant Cugat estigués agermanat, per raons diverses: econòmiques, formatives, d'entorn, esportives, culturals, etc. Potser sí que tindria sentit.
Som-hi, doncs.

Treballaré més en aquesta llista, a veure si aconsegueixo arribar a alguna conclusió prou raonada per endegar un procés, com aquest que ha conclòs estrenyent relacions amb la Haba, per tal d'agermanar Sant Cugat amb altres ciutats amb els que crec podríem fer coses importants i positives por tots.