Aigua

Fa uns dies les notícies ens comunicaven que el Canal d’Urgell tancava el reg per falta de pluges.

El Canal, el miracle de la Terra Ferma, qui rega el rebost de Catalunya; l’oest allà on la pluja no sap ploure. Una infraestructura espectacular, que va trigar segles a ser real per manca de diners i d’acord entre territoris. És un tema que em preocupa i em genera incertesa; busco i rebusco informació. D’uns dies ençà en parlo a tort i a dret a familiars, amics, alumnes, companys de feina, inclús, si puc a la cua del supermercat; sobre l’aigua, la seva mancança i que podem fer per estalviar-ne: rentadores ben plenes, una galleda a la dutxa per aprofitar l’aigua freda, una botelleta d’aigua a la cisterna, rentar el cotxe amb una galleda i una esponja i un llarg etcètera. I si se’m dona peixet o m’escolten començo a parlar -per origen i per identitat- sobre la història del Canal d’Urgell, dels Girona, dels fruiters, dels cereals, de les
famílies que en depenen, de les rubinades, de la importància de l’aigua per la meva terra; de la importància de la meva terra per la vostra terra... en resum, de l’aigua. Segur que hi ha qui pensa que explico sopars de duro, però no, és molt interessant el Canal, la seva construcció i la seva història i suggereixo que es descobreixi.

En cas que no se’m doni peixet o no se m’escolti o no interessi el Canal d’Urgell, talo curt i ras la meva deserció i, una mica resignada, però, amb tota la simpatia, acabo amb un: no oblideu de tancar l’aixeta, si us plau.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.