Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El 30 de març del 2007 s’estrenava al Teatre-Auditori l’obra de Guillermo Ayesa Aixecant el vol, dirigida per Glòria Rognoni. Un bon grapat d’actors i actrius de diferents companyies santcugatenques entre professionals, semi-professionals i amateurs.
A mi, després de les proves pertinents, em van agafar de figurant. Tant figurant que ni figurava en el repartiment. Tot i així, em van fer sortir deu vegades amb deu personatges diferents. Tot un èxit per part meva.
L’ambient darrere l’escenari era impressionant. Érem com un grup d’amics, tots iguals, compartint espais, nervis, felicitacions i gresca. Allà vaig conèixer i em va conèixer molta gent. L’argument tractava de la història del nostre poble i del conflicte amb els frares d’aquí i els de Montserrat. Em va semblar una obra fantàstica, potser una mica massa llarga i amb alguna escena sobrera. No em pertoca, però, la feina de crític teatral. El que sí vull ressaltar és el fet que un bon grapat d’actors del poble s’unissin per a treballar junts. I que el Teatre-Auditori els obrís les portes i els camerinos. Va ser una molt bona idea.
Només va ser una representació. Només una. Als magatzems deuen ser encara decorats i amb el vestuari. Què se n’ha fet d’això? Per què no s’ha tornat a repetir? Tinc entès que l’Ajuntament es va gastar un bon grapat d’Euros en el muntatge. El muntatge, però, ja està fet. Si l’obra no va agradar l’accepto. Però, i la idea? No podria el Teatre-Auditori oferir el seu espai, ni que fos un cop cada dos anys, als actors del poble? M’estic referint a TOTS els actors JUNTS en un projecte relacionat, o no, amb Sant Cugat.
A mi, després de les proves pertinents, em van agafar de figurant. Tant figurant que ni figurava en el repartiment. Tot i així, em van fer sortir deu vegades amb deu personatges diferents. Tot un èxit per part meva.
L’ambient darrere l’escenari era impressionant. Érem com un grup d’amics, tots iguals, compartint espais, nervis, felicitacions i gresca. Allà vaig conèixer i em va conèixer molta gent. L’argument tractava de la història del nostre poble i del conflicte amb els frares d’aquí i els de Montserrat. Em va semblar una obra fantàstica, potser una mica massa llarga i amb alguna escena sobrera. No em pertoca, però, la feina de crític teatral. El que sí vull ressaltar és el fet que un bon grapat d’actors del poble s’unissin per a treballar junts. I que el Teatre-Auditori els obrís les portes i els camerinos. Va ser una molt bona idea.
Només va ser una representació. Només una. Als magatzems deuen ser encara decorats i amb el vestuari. Què se n’ha fet d’això? Per què no s’ha tornat a repetir? Tinc entès que l’Ajuntament es va gastar un bon grapat d’Euros en el muntatge. El muntatge, però, ja està fet. Si l’obra no va agradar l’accepto. Però, i la idea? No podria el Teatre-Auditori oferir el seu espai, ni que fos un cop cada dos anys, als actors del poble? M’estic referint a TOTS els actors JUNTS en un projecte relacionat, o no, amb Sant Cugat.