Això de la falta d'espais em sona

En el marc del quinto de Nadal els membres del casal popular la Guitza van llegir un manifest denunciant la falta d’espais per a ús de les entitats. És una eterna reivindicació de les entitats de cultura popular, que, per eterna, sembla que ens queixem per queixar-nos, però és que t’atures a pensar-hi i segueix tot igual.

I això encara no està resolt?, doncs no. Podríem allargar-nos amb detalls, però el resum és que les entitats tenen la seva activitat dispersa entre diversos espais de la ciutat: alguna cedits, d’altres de lloguer, uns pocs propis, i amb condicions molt (massa) bàsiques per dur a terme la seva activitat: sales petites, poc acondicionades i amb horaris inflexibles. Tot plegat talla les ales al creixement d’aquests col·lectius que, a banda de mantenir, recuperar i mostrar tradicions locals i catalanes, són centres de teixit social i creixement personal que enriqueixen la ciutat en el seu conjunt, sempre, però més en temps de crisi.

No exagero si dic que la falta d’espais ocupa més del 50% del temps i costos que les juntes dediquen a les entitats. En definitiva, l’objectiu és que les entitats tinguin un espai de referència a la ciutat o, fins i tot, un espai d’unió de la cultura popular, per desenvolupar i millorar la seva activitat, així com per mantenir el caliu entre els qui ja en són membres i com aparador per aquells que volen fer-se’n.

Can Quiteria, el Celler i l’antic Ajuntament fa anys que estan en obres i els seus usos s’han definit i redefinit però les entitats de cultura popular no hi consten. Els pavellons municipals tenen elevats costos d’adequació per a activitats no esportives. Les escoles tenen la gestió transferida als seus equips directius, que en general no es mostren afins a aquests usos. La sala de concerts i els teatres són de gestió privada i amb elevats costos de lloguer per a les entitats...