Això no toca: pacte fiscal

Vet aquí una vegada, en una comunitat autònoma anomenada Catalunya, es van viure temps de mala gestió per part del Govern del Tripartit i d’un greu malbaratament. Eren temps de bonança i sembla ser que els qui governaven no es van llegir el capítol de “estalviar avui pel que pugui venir demà” al llibre “Presideix la Generalitat for Dummies”.

Un cavaller d’armadura blanca arribà per lliurar als catalans d’aquesta càrrega. Per desgràcia, la tasca és difícil perquè no només no queden diners, sinó que la regió està endeutada. Donades les circumstàncies, no ho està fent malament però, de tant en tant, decideix fer coses que es surten del camí que hauria de seguir. Com ara el Pacte Fiscal.

A veure si ho he entès bé: primer es demanen diners a Espanya i després s’exigeix tenir una hisenda pròpia per “poder ser lliures”? “Aquest és el millor moment”, “ara o mai, i diem ara! perquè el ‘mai’ no ens podem permetre”... Sincerament crec que el President Artur Mas viu en un món de fantasia i que encara no s’ha adonat que la situació requereix un esforç col·lectiu i no pactes fiscals. Ara s’ha de parlar de consolidació fiscal i del que realment és urgent i important. Catalunya i Espanya han de donar a Europa i al món, una imatge d’unitat i no de separatisme. No es diu que en un futur, quan les coses vagin millor, no es pugui parlar d’aquest model econòmic però ara “això no toca”.

Sí que li donaré la raó al President quan diu que els catalans podríem viure molt millor que ara, però això ho haurien d’haver previst els que es van malgastar els diners de tots. Ara només podem mirar endavant, sortir d’aquesta i, després, si tots els catalans ho volen, entrar en debats sobre pactes fiscals.

Segueix @MariaCastroGlez a twitter.