Ajuda mútua

Tanco pinya i veig el castell com puja. De mica en mica, l'estructura es forma fins que la canalla el corona amb èxit i els pisos es desmunten amb seguretat. Aquesta posició sempre deixa veure com evoluciona el castell. En la ronda següent, tinc menys sort: amb el cap recolzat a la trena d'una noia sento com els segons donen instruccions als baixos per acabar de quadrar el castell. Només veig el meu braç estirat i la camisa blava de la castellera a qui dono pit i mans. Les gralles m'ajudaven a saber quan s'ha coronat el castell i els crits d'alegria a saber que tot ha anat bé.

El castell següent és el nostre. Com que soc més baix que el casteller d'una altra colla que ens ve a donar un cop de mà, li indico que passi davant meu. El conec i té més experiència que jo. El castell puja tranquil, tothom està pendent del que toca fer i el silenci i la concentració són generals. En acabar el castell, no hi ha gaires celebracions, sinó més aviat somriures còmplices esperant que la tècnica decideixi pujar-lo un pis.

Per als castellers, l'essència de les actuacions, sempre que sigui possible, és ajudar les altres colles amb les quals es comparteix plaça. Donar les gràcies als que ens ajuden, rebre-les quan el pit i les mans venen d'una altra colla. El suport mutu és un dels valors del fet casteller i promoure'l i practicar-lo és una necessitat compartida, que et fa gaudir més l'esdeveniment que estàs vivint.

Per cert, en aquesta actuació els Gausacs vam assolir un 4 de 7 amb agulla, una torre de 7 i un 5 de 7; els Saballuts van fer un 5 de 7, un 4 de 7 amb agulla i 4 de 7, els Marrecs de Salt, els amfitrions, un 7 de 7, i també un 5 de 7 i un 4 de 7 amb agulla.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.