Alcaldessa virtual

Fins fa dos dies jo pensava (fins i tot m’ho creia) que el dia tenia 24 hores. Dels recents esdeveniments he hagut de repensar-me si aquesta veritat dels nostres temps era una altra postveritat que distava de la senzilla realitat.

I és que a la vida se’n poden fer moltes coses en 24 hores: es pot anar al treball, es pot anar a buscar als nens a l’escola, passar-nos ràpidament pel dentista i segurament encara ens quedarà temps per poder anar a comprar el pollastre, la llet i els iogurts que ens faltaven. Però en aquest punt, malauradament el sol s’haurà posat.

I amb aquesta evidència tan empírica, al cap dels anys he anat desenvolupant una certa capacitat natural per entendre més o menys les possibilitats que dóna un dia terrestre a una persona.

Difícil ha sigut per mi veure com l’alcaldessa Mercè Conesa ha accedit a  acumular un càrrec més en el seu haver acceptant la presidència del consorci del Parc Natural de Collserola. Seria un fet més o menys banal si la Mercè, a banda de ser alcaldessa d’una ciutat de quasi 90.000 persones (com si fos poc), no tingués cap altre càrrec. Però és que amb el pas del temps ha anat assolint diversos càrrecs, entre els que avui té vigents a més de l’alcaldia i el nou càrrec al consorci de Collserola, la presidència del Consell Nacional del PDeCat i també la presidència de la Diputació de Barcelona.

Arribats a aquest punt, un es pregunta si l’alcaldessa està caient en aquell pecat capital d’excés i si alhora tot això és bo per Sant Cugat. És com si decideixes anar a un parc d’atraccions tres cops el mateix dia, hi ha coses que si les vols fer bé, només tens temps per fer una mentre la terra dóna una volta a si mateixa.