Allò que ens salva

Estareu d'acord amb mi en què llegir o veure les notícies avui dia és gairebé un acte de suïcidi per a la sensibilitat humana. El que passa a Israel i a Palestina, com a tants indrets on la guerra fa estralls, traspassa els límits de la raó humana, i ens fa caure en un pessimisme existencial del qual és difícil sortir.

Fa uns dies, transitant pels carrers de Sant Cugat, vaig fixar-me en un paper mig rebregat que penjava de la paret i que resava: Fes l'art i no la guerra. Una simple frase que em va reconciliar amb la possibilitat de creure en el futur.

Certament, l'art és allò que ens fa essencialment humans. Un llenguatge on els límits individuals es dilueixen per esdevenir universals als ulls de l'altra. Perquè tothom pot interpretar els símbols i els missatges de l'art des del seu punt de vista, de forma lliure, sense dogmes. I aquesta és la premissa perfecta per combatre l'odi i el feixisme: el foment del pensament crític.

En definitiva, si fóssim capaces d'apostar per l'art i la cultura des d'un punt de vista generós i amatent amb la diversitat, les guerres no tindrien cabuda en aquest món. I estaríem salvats.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.