Amb la suor del teu rostre menjaràs el pa

En la Bíblia, en el Gènesi, Déu es dirigeix a Adam i, entre altres malediccions, li diu: "Amb la suor del teu rostre menjaràs el pa", càstig per haver desobeït la prohibició de menjar fruits de l'arbre del Bé i del Mal.

I ho fa en singular perquè en aquell noment era l'únic home sobre la capa de la terra qui ens transmetrà la fatídica maledicció. Curiosament no tothom se sent hereu i, mentre uns de bona fe ens ho creiem a cegues, altres no se sap perquè, se'n senten desheretats i prefereixen viure de la suor dels altres i, obviant la maledicció divina, se'n serveixen per desenvolupar altres conceptes i activitats per acumular fortunes sense vessar ni una gota de la seva suor.

Algú pot pensar que això és una xacra de la modernitat estesa mundialment per la manera d'entendre la societat política i econòmica. Hem passat per tota mena de moviments religiosos, polítics i socials que, des d'altres conceptes pretenien imposar la idea que tots érem iguals, fins a arribar als anomenats "drets humans".

Però posats aquí, m'agrada situar-me en el context de Sant Cugat. Fa 50 anys que el cor de la Unió en les caramelles de Pàsqua, tot cantant escamparen pels carrers com veien la situació. I heus aquí un fragment del seu missatge cantat:

El Pauet de ca la Pepa – per més senyes el "noi gran"

Se li fa un os a l'esquena – que ben bé té més d'un pam.

Tenint l'esquena malalta – pobre noi no pot fer res

I ara viu, i res li falta – a l'esquena dels demés.

Quants "pauets" de ca la Pepa – no haureu trobat

Vivint a la nostra esquena – a Sant Cugat.

I ara la pregunta: després de mig segle, seguim igual o no?