Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Així, sabem que estem en el primer món, el dels aliats, el que ha aconseguit uns majors nivells de riquesa, altrament dits de vida; sabem que en els seus moments hi havia un segon món que agrupava tots els països sota l’òrbita socialista i també un tercer món on apareixen els no alineats i/o en vies de desenvolupament, sense precisar ni el temps ni el percentatge de població que el gaudirà.
Fa uns anys, es va començar a parlar del quart món, els desarrelats dins del primer món, el tercer món d’aquest primer, el que permet fer el lúgubre acudit que a l’any es mengen 2 pollastres per cap, un quatre i un altre zero.
Aquest món ha estat assumit primer per moviments de base d’ascendència religiosa o no, ja que la solidaritat és de tots, l’amor és propi de l’espècie i la justícia és i ha de ser universal. Gràcies a aquesta actuació decidida d’uns quants, ara els països i les seves administracions (algunes més que altres) tracten aquesta franja de població i els seus problemes, intentant primer reduir-los i després potenciant que puguin sortir-se’n sense ajuda.
Per a la gent establerta, aquest col·lectiu, si no es valora qui són i per què hi són, per regla general genera voluntat d’ajuda, a vegades, perquè es veu com un problema aliè, quelcom no propi i, per tant, potencialment assumible, que es pot ajudar des de la llunyania.
Ara, però, està apareixent un altre col·lectiu, per no dir que ja hi és, és nombrós i per desgràcia hi és per quedar-se, és el col·lectiu dels mal pagats i laboralment inestables, és el de tots aquests joves o menys, formats, responsables, amb potencial... Que estan rebent salaris per sota del preu de mercat i per sota del sentit comú, que ha de regir en els plans de formació, de projecció d’una empresa... d’estabilitat d’un model i d’una societat.
Se’ls va dir mileuristes i ara tant de bo fos així, és el col·lectiu que uns petulants designen com antisistema, tanmateix, de quin sistema, del que permet això, mentre aquestes veus públiques segueixen cobrant salaris elevats, per fer de portaveus d’un sistema en el millor dels casos desorientat i en el pitjor, molt corrupte?
És tristament sorprenent que aquesta gent benestant i ben pensant, no vegi que aquesta crisi ja no afecta els marginals, els pobres, sinó que els afecta a ells, en l’únic capital que perdurarà més enllà de la seva vida, els seus fills. No veuen o no volen veure que aquests viuran molt pitjor o diferentment que ells.
Com deia Javier Cercas en Soldados de Salamina, la gent tan sols es mor quan ningú la té present. Simplement per egoïsme demanaria que tractessin de millorar les condicions de la gent... dels vostres fills, si no, primer us rebutjaran en vida i després, desapareixereu per sempre. Ningú voldrà recordar qui només pensava amb ell, generant un sistema (no anti) viciat, repressor, empobridor, injust...
Qui és més antisistema, qui el vol canviar en bé de la majoria o el que vol mantenir-lo en bé d’una minoria? En aquest sentit, cal tenir en compte:
http://economia.elpais.com/economia/2015/01/19/actualidad/1421657299_342986.html
http://economia.elpais.com/economia/2014/06/26/actualidad/1403806469_557818.html
http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3346/Informe%20sobre%20pobresa%20infantil%20setembre%202012.pdf
http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3530/Informe%20pobresa%20energetica%20definitiu.pdf
Estem a temps d'evitar la consolidació d’aquest cinquè (?) món, fem-ho amb pau i contundència, estan afectant els nostres fills, els de tots, inclús els seus... Quina pobresa de mires, quina llàstima... En alguns casos, quina vergonya.