Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
En poques setmanes de diferència les seccions locals del PSC i CDC han renovat o renovaran direcció. Aquest és un fet normalíssim, no cal dir-ho, però allò que em sorprèn és la capacitat d’alguns per organitzar el partit ara pensant a anys vista. I no estic parlant d’estratègia o discurs polític, cosa que seria d’agrair, sinó de futures vicissituds personals.
Per part del PSC, el nou primer secretari assumeix que forma part d’un equip, el mateix d’abans, que té com a finalitat, encara que no única, òbviament, potenciar l’anterior primer secretari a l’alcaldia santcugatenca; de fet, ell ja s’ha ofert com a candidat per al 2015. Per part de CDC, el candidat a dirigir localment el partit, que va ser regidor (bastant inèdit, per cert) en l’anterior mandat, ja es postula per a l’alcaldia. Això sí, diu que ho farà quan l’actual alcaldessa ho deixi. No tinc ni idea quan temps pensa seguir l’actual alcaldessa, però, sens dubte, l’home s’ho haurà d’agafar amb paciència. No ho té malament, però. Almenys això deu ser el que pensa.
Com sigui, que CDC dóna per suposat que Sant Cugat forma part del seu patrimoni polític i és impensable, ja no diguem indesitjable, que pugui guanyar cap altre partit, el candidat in pectore, a secretari local i a alcalde, deu pensar que l’alcaldia li caurà com una fruita madura. Es tracta només d’esperar. No cal dir que m’estimo Sant Cugat, entre altres coses perquè hi fa molt més temps que hi visc que els qui es postulen per ser-ne el seu alcalde, però, francament, no entenc aquesta fal·lera.
Per què, en lloc de fer cua a l’alcaldia, no ens dediquem a reflexionar una mica més sobre què serà l’administració municipal d’aquí a uns anys i, per tant, què voldrà dir ser alcalde, suposant que encara vulgui dir alguna cosa?
Per part del PSC, el nou primer secretari assumeix que forma part d’un equip, el mateix d’abans, que té com a finalitat, encara que no única, òbviament, potenciar l’anterior primer secretari a l’alcaldia santcugatenca; de fet, ell ja s’ha ofert com a candidat per al 2015. Per part de CDC, el candidat a dirigir localment el partit, que va ser regidor (bastant inèdit, per cert) en l’anterior mandat, ja es postula per a l’alcaldia. Això sí, diu que ho farà quan l’actual alcaldessa ho deixi. No tinc ni idea quan temps pensa seguir l’actual alcaldessa, però, sens dubte, l’home s’ho haurà d’agafar amb paciència. No ho té malament, però. Almenys això deu ser el que pensa.
Com sigui, que CDC dóna per suposat que Sant Cugat forma part del seu patrimoni polític i és impensable, ja no diguem indesitjable, que pugui guanyar cap altre partit, el candidat in pectore, a secretari local i a alcalde, deu pensar que l’alcaldia li caurà com una fruita madura. Es tracta només d’esperar. No cal dir que m’estimo Sant Cugat, entre altres coses perquè hi fa molt més temps que hi visc que els qui es postulen per ser-ne el seu alcalde, però, francament, no entenc aquesta fal·lera.
Per què, en lloc de fer cua a l’alcaldia, no ens dediquem a reflexionar una mica més sobre què serà l’administració municipal d’aquí a uns anys i, per tant, què voldrà dir ser alcalde, suposant que encara vulgui dir alguna cosa?