Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La gent es despertava i iniciava la seva rutina diària. Però cap al volt de les vuit del vespre plovia molt més i el riu va “esclatar”. L’aigua del Ripoll i de les rieres de les Arenes i del Palau va baixar amb tanta força que se’n va endur tot allò que va trobar. Això va ocórrer fa 50 anys, l’any 1962. Un any ple de catàstrofes pel Vallès, perquè no sols va haver la riada del 25 de setembre, sinó també les que va haver al novembre i la gran nevada del desembre.
Durant aquest mes de setembre han estat moltes les ciutats vallesanes que han recordat aquell dia amb la veu d’aquells que ho van viure. Molts han estat els que han recordat aquella riuada perquè van perdre algun familiar o conegut, o la casa o el lloc de treball. També molts han recordat com voluntàriament van donar un cop de mà a la catàstrofe que s’estava vivint al moment. Tots ells testimonis d’un moment històric i tràgic de la nostra comarca.
Segurament la planificació urbanística del moment va afavorir la pèrdua de més de 600 persones. Perquè barris sencers com l’Escardívol de Rubí van ser arrasats, encara que la dita popular que diu “a la vora del riu, no t’hi facis el niu” ja ho preveia. Actualment les coses han canviat, però això no vol dir que no pugui tornar a passar. A Sant Cugat són moltes les rieres i fluvials subterranis existents, i moltes són les cases que estan a prop o a sobre els mateixos. Suposo que hem après de la història i que a l’hora d’executar una obra es faran la prevenció i accions que calguin, perquè no oblidem que l’aigua sempre vol anar pel seu camí i la història es repeteix.
El temps va canviant i els experts ja diuen que el canvi climàtic pot fer que en un futur més o menys pròxim alguns fenòmens meteorològics siguin més extrems. Per això, considero que els urbanistes, els meteoròlegs o experts amb el canvi climàtic, i el canviï d’hàbits de la gent per la cura i protecció del medi ambient ajudin a ser conscients i a actuar. I també que els polítics no s’oblidin que la prevenció sempre és la via més avantatjosa i d’estalvi.
Durant aquest mes de setembre han estat moltes les ciutats vallesanes que han recordat aquell dia amb la veu d’aquells que ho van viure. Molts han estat els que han recordat aquella riuada perquè van perdre algun familiar o conegut, o la casa o el lloc de treball. També molts han recordat com voluntàriament van donar un cop de mà a la catàstrofe que s’estava vivint al moment. Tots ells testimonis d’un moment històric i tràgic de la nostra comarca.
Segurament la planificació urbanística del moment va afavorir la pèrdua de més de 600 persones. Perquè barris sencers com l’Escardívol de Rubí van ser arrasats, encara que la dita popular que diu “a la vora del riu, no t’hi facis el niu” ja ho preveia. Actualment les coses han canviat, però això no vol dir que no pugui tornar a passar. A Sant Cugat són moltes les rieres i fluvials subterranis existents, i moltes són les cases que estan a prop o a sobre els mateixos. Suposo que hem après de la història i que a l’hora d’executar una obra es faran la prevenció i accions que calguin, perquè no oblidem que l’aigua sempre vol anar pel seu camí i la història es repeteix.
El temps va canviant i els experts ja diuen que el canvi climàtic pot fer que en un futur més o menys pròxim alguns fenòmens meteorològics siguin més extrems. Per això, considero que els urbanistes, els meteoròlegs o experts amb el canvi climàtic, i el canviï d’hàbits de la gent per la cura i protecció del medi ambient ajudin a ser conscients i a actuar. I també que els polítics no s’oblidin que la prevenció sempre és la via més avantatjosa i d’estalvi.