Ara fa cent anys

El 1916 –ara fa cent anys– a Sant Cugat governaven les dretes. Com és natural l’oposició maldava per desacreditar aquell consistori i una de les maneres va ser intentar fer veure als vilatans que es gastaven els seus diners a gratcient i sense cap mena de control ni tenint en compte la tradicional virtut de l’estalvi.

Així, varen publicar de manera desglossada cada una de les partides del pressupost d’aquell any. Ara, després d’un segle, a tall de curiositat, m’agrada revelar unes quantes notes del que varen publicar aleshores els santcugatencs de l’oposició. Heus aquí, com a mostra, algunes de les despeses previstes.

D’entrada, m’agrada  començar  pel punt que és destacat especialment amb un comentari on diu que “l’auxiliar cobraria 400 pessetes” amb l’afegitó “el voldríem conèixer aquest senyor”. El pressupost per al nunci era de 900 pessetes i per al material de secretaria un total de 950 que comprenia “tinta, mangos, goma de borrar, etc.”. Per al veterinari s’establien 760 pessetes, però, segons s’havia dit, “es podia fer per meitat de preu”. També hi havia el pressupost de plantada d’arbres que pujava a 200 pessetes i s’esgarrifaven que per a imprevistos “ja n’hi poden haver” –deien– es pressupostaven 1.700 pessetes.

Tan sols a tall de curiositat, sense cap mena de comparació i anàlisi entre el passat i l’actualitat, amb el parèntesi d’un segle, què deu haver passat perquè el Sant Cugat de 1916 gastés en material de secretaria 950 pessetes, i el 2016 passés a aprovar un pressupost ordinari de noranta-dos milions d’euros? No cal dir que tot s’ha trasbalsat i que les comparacions serien gratuïtes per la complexitat de l’evolució de tot un segle.

Tot plegat sembla un disbarat, però no ho és si es té en compte que ja alguns n’hem patit en pròpia pell una bona part i la majoria ja en saben la resposta perquè tot és història. Tan sols vull constatar que aquells vells conciutadans nostres s’esgarrifaven de la disbauxa del consistori i aquest any els 92.000.000 euros ens han deixat tan freds.