Vivim temps on la paraula ecologia es passeja en boca de tots. És que som molt moderns. Però darrere d'aquesta aparença d'avantguarda, a l'esquena d'algunes persones hi ha serres. I fan molt soroll. Però no us preocupeu, són assumptes del desenvolupament.
Arbres, us podeu moure de lloc? És que portem molts quilos de formigó i ens molesteu. Però arbres, no sigueu demagogs, no n'hi ha per tant. Ja us talarem, que ens hem posat d'acord entre tots i tenim ja llestos els camions que us trauran d'aquí.
Que ens ajudeu a respirar? Bé, ja hi haurà una app que faci això aviat. Els japonesos ja hi estan treballant, ens ho han dit. Que doneu aixopluc a conills, esquirols, aus i altres éssers vius? Bé, és que aquestes vides no són molt de pagar impostos i donar vots. Ho sentim, ja trobaran un altre lloc on portar aquesta vida estranya que fan a la natura.
Però mireu, enteneu-nos: com necessitem construir un institut, una escola primària i un poliesportiu i no hem trobat un altre lloc, doncs això, que us expulsem del bosc de Volpelleres. I feu-vos a la idea que tenim plans de talar, una mica allí i una mica allà, altres parts de bosc en el futur. 10.000 metres quadrats per començar. I no em vingueu amb més llàgrimes: que sou arbres, que els arbres no ploren.
Però això sí arbres, quan hàgim de defensar la desforestació del Pi d'en Xandri, si us plau, torneu uns dies a la ciutat. Us necessitarem per donar suport al nostre bosc! Que vosaltres també éreu un bosc? No heu entès res: éreu només un punt en un pla. No sigueu demagogs.