Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
No puc començar aquest article d'una altra manera que no sigui criticant Albert Artigas (membre de l'organització d'Arran) pel seu article titulat "Veïns sorollosos" i al TOT Sant Cugat per permetre que es publiqués. L'article és greu per airejar la localització de la seu d'una formació política juntament amb comentaris en què es demana millor punteria. També hi ha un agreujant que és el títol original "veïns indesitjables" que a més segueix romanent en el compte de Facebook del TOT Sant Cugat mentre escric aquestes línies. Lamentable que s'escriguin aquest tipus d'articles i encara pitjor que un mitjà local que rep publicitat de l'Ajuntament, institució que representa als ciutadans de Sant Cugat, dediqui a fer promoció d'aquest.
L'article no és més que el reflex del que defensen els membres d'Arran, organització juvenil d'extrema esquerra totalitària. La seva forma d'actuar es veu amb claredat en els atacs a les carpes de la JNC i en les pintades a la seu del Partit Popular (exemples recents). Aquest és el seu "modus operandi", l'acció violenta per aconseguir intimidar l'adversari polític. La gent d'Arran sap perfectament que per fer mèrits davant els seus majors (CUP) ha de seguir les seves pautes, que són les mateixes que dicta Otegi des de la presó. Aquestes pautes que molts tribunals no han dubtat a condemnar en multitud d'ocasions i que bé podem anomenar "kale borroka".
No descobreixo res si dic que una de les meves principals prioritats en política és treballar per la unitat d'Espanya. De tota manera, això no treu que recomani als pocs separatistes moderats que existeixen avui en dia que no es relacionin amb organitzacions totalitàries i excloents com aquesta. Agrupacions com Arran no beneficien a ningú. És per això que vaig expressar per Twitter fa una setmana la necessitat de reformar el codi penal per remarcar la gravetat de pertànyer a organitzacions totalitàries i extremistes com la ja citada.
Els partits que defensem l'Estat de Dret estem farts d'haver d'aguantar radicalismes com el que exhibeixen partits com la CUP/Arran i els seus companys d'Euskadi. En democràcia els comportaments agressius i totalitaris no tenen cabuda, així que aquests senyors ja poden calçar-se les sandàlies i començar a canviar.
L'article no és més que el reflex del que defensen els membres d'Arran, organització juvenil d'extrema esquerra totalitària. La seva forma d'actuar es veu amb claredat en els atacs a les carpes de la JNC i en les pintades a la seu del Partit Popular (exemples recents). Aquest és el seu "modus operandi", l'acció violenta per aconseguir intimidar l'adversari polític. La gent d'Arran sap perfectament que per fer mèrits davant els seus majors (CUP) ha de seguir les seves pautes, que són les mateixes que dicta Otegi des de la presó. Aquestes pautes que molts tribunals no han dubtat a condemnar en multitud d'ocasions i que bé podem anomenar "kale borroka".
No descobreixo res si dic que una de les meves principals prioritats en política és treballar per la unitat d'Espanya. De tota manera, això no treu que recomani als pocs separatistes moderats que existeixen avui en dia que no es relacionin amb organitzacions totalitàries i excloents com aquesta. Agrupacions com Arran no beneficien a ningú. És per això que vaig expressar per Twitter fa una setmana la necessitat de reformar el codi penal per remarcar la gravetat de pertànyer a organitzacions totalitàries i extremistes com la ja citada.
Els partits que defensem l'Estat de Dret estem farts d'haver d'aguantar radicalismes com el que exhibeixen partits com la CUP/Arran i els seus companys d'Euskadi. En democràcia els comportaments agressius i totalitaris no tenen cabuda, així que aquests senyors ja poden calçar-se les sandàlies i començar a canviar.