Associacions de veïns i model de ciutat

Llegeixo que hi ha una crisi a l'Associació de Veïns de Can Cabassa que no se sap si podrà superar-se amb una nova junta. La crisi estaria relacionada amb la manca de diàleg amb l'Ajuntament i, en concret, amb el tema de l'habitatge protegit. Cal recordar que els veïns d'aquell barri fa anys, en un procés participatiu, van oposar-se a la construcció d'aquest tipus d'habitatge. Quan ho he llegit m'ha vingut al cap la crisi de l'Associació de Veïns de Volpelleres a causa del projecte de l'escola La Mirada al bosc de Volpelleres.

L'època daurada de les associacions de veïns, els anys setanta, les necessitats eren tan peremptòries, que era difícil que aquestes entressin en crisi per qüestions concretes. I no és, precisament, que els ajuntaments dialoguessin més. Recordo les bones relacions entre les dues associacions de veïns del centre i la seva coordinació per lluitar per l'institut, la millora dels FGC o de la sanitat. La crisi esdevingué quan el model sorgit durant la Transició quedà obsolet o, si més no, perdé pistonada.

Em fa l'efecte que avui el rerefons d'aquestes crisis té a veure amb el model de ciutat. Darrere de les dues crisis esmentades hi ha un debat sobre quin tipus de ciutat construïm o acabem de construir. Ens hem fet una idea de ciutat en la qual no encaixen algunes coses. Ja no es tracta de reivindicar mancances, sinó de foragitar algunes iniciatives que grinyolen en posar-les en relació amb la idea d'excel·lència que ens hem fet de la nostra ciutat. La qual cosa no vol dir que no hi hagi mancances que expliquin i facin necessària l'existència de les associacions de veïns. Senzillament, ens hem tornat més fins.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.