Em dolen els meus germans europeus d'un bàndol i l'altre que lliuren les seves vides per interessos espuris. I aquest dolor és doble, no sols perquè moren persones innocents, sinó també perquè hi ha una víctima que agonitza des de fa dècades: el nostre planeta. Aquesta guerra li està donant la punyalada final. Les intencions de salvar-lo tot reduint la utilització de l'energia fòssil se n'han anat en orris.
Sempre he sentit dir que la primera víctima de la guerra és la veritat. Se'ns oculta el que veritablement està succeint amb ella, alhora que es desenvolupa una de les més grans guerres de propaganda del nostre temps per tal de fer-nos creure que hi ha bons i dolents. Però en una guerra no existeixen bons i dolents, hi ha interessos que la propicien.
Mentre que la gent hi dona la seva vida, els accionistes de la indústria petroliera, del gas liquat, de les navilieres i de les fàbriques d'armament pensen en els seus beneficis. Cada cop que ens informen que un míssil ha destruït un edifici, m'imagino el consell d'administració d'una empresa constructora fregant-se les mans pensant en els beneficis de la reconstrucció. Totalment obscè.
La nostra consciència ens demana no quedar-nos de braços plegats, amb la pell insensible a tant de dolor de persones innocents per defensar interessos que no són els seus. Tant de bo que sorgeixi un moviment social a Sant Cugat i que es projecti a la resta de l'estat, que alci la seva veu d'Aturem la Guerra per tal que no morin més éssers humans en aquesta Guerra d'Ucraïna.
Són els meus desitjos nadalencs.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.