Autonomia

L'Emmi Pikler deia, "no ensenyis res a un nen que pugui aprendre sol", una gran frase, amb un gran contingut!

Tots els professionals que treballem en llar d'infants hauríem de fer nostra aquesta frase, interioritzar-la per a després poder-la posar en pràctica a les nostres classes, per què? Perquè el regal més gran que podem fer als nostres nens i nenes en l'etapa 0-3 és precisament, l'autonomia, que quan arribin al "cole gran" siguin capaços de fer una bona adaptació als nous companys, als nous mestres, a una nova manera de fer. I això només ho aconseguirem si els hem ensenyat a no dependre massa de l'adult, si saben dormir i menjar sols (toqui el que toqui!!), si saben resoldre els seus conflictes amb els companys entre ells, si no li cal un adult que dirigeixi el seu joc, si ha après a valorar les seves actituds i aprenentatges per ell mateix, sense la constant aprovació del mestre, si hem fet un correcte control d'esfínters, amb tot el que suposa per als infants aquesta adquisició...

Quan parlem d'autonomia, en solem parlar d'aspectes força superficials, centrat en hàbits (són, alimentació, esfínters...) però aquest concepte va molt més enllà, hi ha tota una part directament relacionada amb la intel·ligència emocional, que cal començar a treballar ja des de ben menuts, la relació que estableixo amb mi mateix, com jo em conec i em valoro, i la relació que jo estableixo amb els altres, com els entenc i com m'hi relaciono.

El fet d'acompanyar a un infant pel camí de l'autonomia, suposa establir una relació basada en la confiança, l'aprenentatge, l'estimació i perquè no dir-ho, en la paciència, tant bonic com intens.