Avis i àvies empresonats, familiars desconnectats

Empresonades van estar molt temps les àvies i els avis que viuen en residències. I desconnectades vam quedar les famílies. Els mitjans mostraven com eren d'eficients les tecnologies per seguir tenint enllaç afectiu amb els de casa. No explicaven, però, que les deficiències sensorials o cognitives de molta gent gran feien impossible la comunicació.

Lentament hem anat recuperant normalitat. Podem omplir cinemes i discoteques. Podem fer que tot el camp sigui un clam. Però l'accés a l'interior de les residències segueix tancat. A ningú se li escapa que darrere d'una prevenció de contagis hi ha també el relaxament de la qualitat dels serveis. De tots els serveis. Si els familiars no entren, no controlen.

La pandèmia va fer surar les mancances que pateixen aquests centres. Abans del confinament trobava necessari que tinguéssim un ens que ens representés. Una associació. L'aïllament va convertir el necessari en imprescindible. Aleshores, vaig sol·licitar entrevista amb la regidora Gibert per demanar-li suport en la creació d'una entitat que aplegués familiars i usuaris de residències. Sabia que no era una competència directa de l'Ajuntament; de la mateixa manera que sabia que l'atenció a les persones sí que ho és. Vam mantenir l'entrevista i em va assegurar que donaria resposta abans de vacances d'estiu. De l'estiu de 2020. Encara l'espero la resposta d'aquella que diu que practica "una altra manera de fer política". I algunes ens crèiem l'eslògan i les votàvem.

Potenciar l'associació de familiars de residents és essencial. Qui pugui, doncs, que hi faci alguna cosa. I els qui no puguem, intentem-ho. Personal tècnic inclòs.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.