Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Com a periodista cansada de voltar per aquest món i cobrir notícies d'allò més singulars, estic acostumada a viure els robatoris des de l'altra banda. És el que té ser desconfiada de naixement. Però quan menys t'ho esperes, patapam! Te l'han fotut.
Fa ben poc parlava de robatoris de bicicletes a Sant Cugat, de prevenir-se per a que no et robin les cadenes que portes penjant al coll... i jo, que vaig prenent nota de tot, tinc un super candado de seguretat per la bici (així me'l van vendre), i no em poso cap joia que valgui més de 3 euros (per si em roben, doncs que es fotin, que no en treuran res).
Això sí, jo i la meva bossa, doncs som inseparables. La porto a totes bandes i, "com a bona dona, bona periodista, i bona acumuladora de coses varies que em poden servir d'alguna cosa" (això m'ho diuen a casa), a dintre hi porto mitja vida.
Cada dia vaig amunt i avall per Sant Cugat, jo i la meva bossa. I un dia així, per a que em toqués una mica l'aire, coincidint en que tothom està de vacances, decideixo creuar Collserola, em planto a Barcelona, i amb el que trigo en dir "salut" a qui estornuda, em quedo sense bossa.
Sí, ja ho se. Gaire interès, aquest article, doncs tampoc el té, però com és opinió, i hi ha coses que mai entendré, em pregunto què coi en treuen a banda de fotre un disgust (i una feinada) a qui li "xoricen" aquella bosseta que tant s'estima, o aquella bicicleta (que és gairebé una part del teu cos), o fins i tot, els cables de coure que et donen línia telefònica a casa. Pels calers que portava a sobre, no s'hauran pogut fer ni un cafè. Del telèfon, ja estan tots petats (de fet, ho estaven als cinc minuts del robatori), i de les targetes, nois, hi ha telèfons que me'ls se de memòria, així que, a banda de col·leccionar-les, poca cosa més podreu fer. La documentació sempre és el que més molesta...per la feinada, sols puc donar les gràcies.
Sembla ser que "els amics d'allò aliè" hi són per totes bandes, i deuen tenir més ulls que tota la resta de mortals, perquè sinó, hi ha coses que no s'expliquen. Avui no penjaré un article sobre com evitar robatoris. Però faré allò de llençar una frase a l'aire. Vist que de "xoriços i baldanes" (un era home, l'altre, dona) n'hi ha per totes bandes, la millor gestió d'una robatori és la rapidesa.
S'ho poden emportar tot, però, al menys, que no els serveixi per res.
Fa ben poc parlava de robatoris de bicicletes a Sant Cugat, de prevenir-se per a que no et robin les cadenes que portes penjant al coll... i jo, que vaig prenent nota de tot, tinc un super candado de seguretat per la bici (així me'l van vendre), i no em poso cap joia que valgui més de 3 euros (per si em roben, doncs que es fotin, que no en treuran res).
Això sí, jo i la meva bossa, doncs som inseparables. La porto a totes bandes i, "com a bona dona, bona periodista, i bona acumuladora de coses varies que em poden servir d'alguna cosa" (això m'ho diuen a casa), a dintre hi porto mitja vida.
Cada dia vaig amunt i avall per Sant Cugat, jo i la meva bossa. I un dia així, per a que em toqués una mica l'aire, coincidint en que tothom està de vacances, decideixo creuar Collserola, em planto a Barcelona, i amb el que trigo en dir "salut" a qui estornuda, em quedo sense bossa.
Sí, ja ho se. Gaire interès, aquest article, doncs tampoc el té, però com és opinió, i hi ha coses que mai entendré, em pregunto què coi en treuen a banda de fotre un disgust (i una feinada) a qui li "xoricen" aquella bosseta que tant s'estima, o aquella bicicleta (que és gairebé una part del teu cos), o fins i tot, els cables de coure que et donen línia telefònica a casa. Pels calers que portava a sobre, no s'hauran pogut fer ni un cafè. Del telèfon, ja estan tots petats (de fet, ho estaven als cinc minuts del robatori), i de les targetes, nois, hi ha telèfons que me'ls se de memòria, així que, a banda de col·leccionar-les, poca cosa més podreu fer. La documentació sempre és el que més molesta...per la feinada, sols puc donar les gràcies.
Sembla ser que "els amics d'allò aliè" hi són per totes bandes, i deuen tenir més ulls que tota la resta de mortals, perquè sinó, hi ha coses que no s'expliquen. Avui no penjaré un article sobre com evitar robatoris. Però faré allò de llençar una frase a l'aire. Vist que de "xoriços i baldanes" (un era home, l'altre, dona) n'hi ha per totes bandes, la millor gestió d'una robatori és la rapidesa.
S'ho poden emportar tot, però, al menys, que no els serveixi per res.