El ball de xifres del 14-F

Jo soc de lletres. Aquesta afirmació, que sovint amaga excuses per a gairebé tot, serveix per a fer interpretacions de xifres i trobar-hi algunes curiositats que comparteixo. Segurament no en traureu les mateixes conclusions, però aquí rau la gràcia: dos i dos no sempre sumen quatre, els que també sou de lletres ja sabeu què vull dir.

Dels seixanta mil santcugatencs que podíem votar el 14 de febrer, ho vam fer quaranta mil. Més del seixanta per cent a formacions independentistes, però això, a Sant Cugat, ja sabem que no vol dir res. Vint mil es van quedar a casa per la pandèmia o el desencant.

La formació guanyadora, Junts, no ha canviat, però s'ha deixat cinc mil vots, la meitat dels quals han anat al PdeCat, és a dir, a la bassa. Si sumem els vots de tots dos, gairebé dupliquen els de la segona força. Dels deu mil que perd Ciutadans, dos mil se'ls reparteixen els altres dos grans partits estatals, i tres mil han decidit treure's la careta i mostrar la verdadera cara del feixisme. És el que té convocar eleccions la setmana de Carnestoltes. Esquerra en perd tres mil cinc-cents i gairebé es deixa empatar pels socialistes, que beuen de republicans i taronges. Potser no era tan bona idea donar ales al 155. Els Comuns cauen i segurament el PSC, que ha fagocitat la majoria del vot útil unionista, n'escombra les engrunes. Però sobretot se'ls menja la CUP, que ha convençut als farts de les falses equidistàncies que l'esquerra també pot ser independent.

Xifres que ballen al ritme de vuit formacions polítiques i una organització que només puc qualificar de criminal, atès el que ens ensenya la Història. Per cert, liderada per un conciutadà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.