Ballant els 80

Em vaig sentir transportat a aquelles nits de divendres i dissabte que passàvem entre cubates (el gintònic encara era un exotisme poc apreciat) i música de Madonna, Alan Parsons i Boney M. No sé ben bé per què aquesta disco de Sabadell va tenir tan d’èxit entre la joventut santcugatenca dels anys 80 del segle passat.

Curiosament estava (i segueix estant!) al carrer de Sant Cugat, 100. Hi anàvem tants de Sant Cugat que, fins i tot, quan aquí van obrir el Chic uns anys després, van fitxar de cap de porters el mític Andreu, el mateix del Concor, que ja coneixia les cares de tothom que calia deixar entrar.

Amb el Chic, on sonava més Madness, Pet Shop Boys o Dire Straits, i amb les carpes dels avions, el Concor es va anar apagant. Entremig encara hi va haver una època del Claro de Luna, a Castellar del Vallès, on el discjòquei punxava Culture Club, Frankie goes to Hollywood i Michael Jackson. Però la més mítica va ser, sens dubte, la primera de totes, la Dolly de Valldoreix. Encara hi havia estiuejants, i les nits d’estiu a la Dolly, ballant els hits de Creedence, els Stones i T. Rex segur que van ajudar que molts es decidissin a quedar-se tot l’any.

També hi havia els pubs. Can Magarola posava Iron Butterfly i Deep Purple. Al Chopper depenia molt de quin dels tres socis estava de torn, però podies influir bastant si et recolzaves al famós corner de la barra, al costat d’on estava l’equip de so. Més tard van obrir locals més d’estiu, pensats per aprofitar jardins i terrasses de les torres on es van instal·lar.

El Shangri-La, a la casa de la plaça de l’estació on ara hi ha un frankfurt, tenia un encant especial, amb una decoració colonial molt més agradable. Com que havien fitxat els antics cambrers del Chopper per a la barra, la música seguia sent força influïda pels més habituals.

M’he deixat pel final l’Scratch. Una torre a tocar del golf que portaven dos germans i on les nits d’estiu sonava com enlloc més l’he sentida la música de qui avui vull retre homenatge: David Bowie.