L'equació no quadra. Si comptem els grups de teatre, els de música, les companyies de dansa o les seves escoles, per posar alguns exemples i ho comparem amb els escenaris destinats a oferir els espectacles en què treballen ens falten espais o ens sobra creativitat. Si, Sant Cugat, un poble sense infraestructures musicals compta amb un important nombre de músics professionals i de grups premiats en variades categories, un lloc on l'únic espai escènic municipal fins fa quatre dies era l'auditori i que s'ha ampliat amb la sala de Mira-sol ha vist nàixer i consolidar un gran nombre d'actors i grups de teatre. Avui, a les portes de la celebració del dia internacional de la dansa que se celebra el 29 d'abril vull centrar-me en aquesta disciplina. Del seguit d'activitats destinades a la celebració d'aquest dia vull destacar-ne una que em sembla significativa del que us he exposat anteriorment. El dissabte 28 per la tarda, davant de l'Escola Municipal de Música, s'hi concentraran dotze escoles locals de dansa. Aquesta dotzena d'escoles, i no hi seran totes les que tenim, faran una mostra de la creativitat en moviment i del seu treball amb els alumnes. Hi veurem de tot, hip-hop, tradicional catalana, d'arrel, flamenc, moderna, jazz, clàssica, funk...
Sabeu quants nens i nenes destinen el seu temps a aprendre a ballar i que potser algun dia faran quelcom més que això? Tenim un bon nombre de ballarins professionals, d'escoles, alumnes, companyies...i doncs, si tenim una escola d'Art i una de música perquè no podem tenir una escola municipal d'arts escèniques? De fet, és igual de difícil tenir futur com a futbolista que com a ballarí. Ja sabem que no tots els nanos que xuten la pilota als camps de futbol municipals arribaran a la Masia però bé que disposem d'instal·lacions. De clients potencials n'hi ha més que de sobres i potser si el que volem és promoure la dansa i els seus valors toca fer un pas més enllà de la trobada anual per celebrar el dia internacional.
Ah, és clar, que és època de crisi i ara això no toca, oi? Perdoneu l'atreviment però prenem nota per quan sortim del pou.
Segueix @quimpla a twitter
Sabeu quants nens i nenes destinen el seu temps a aprendre a ballar i que potser algun dia faran quelcom més que això? Tenim un bon nombre de ballarins professionals, d'escoles, alumnes, companyies...i doncs, si tenim una escola d'Art i una de música perquè no podem tenir una escola municipal d'arts escèniques? De fet, és igual de difícil tenir futur com a futbolista que com a ballarí. Ja sabem que no tots els nanos que xuten la pilota als camps de futbol municipals arribaran a la Masia però bé que disposem d'instal·lacions. De clients potencials n'hi ha més que de sobres i potser si el que volem és promoure la dansa i els seus valors toca fer un pas més enllà de la trobada anual per celebrar el dia internacional.
Ah, és clar, que és època de crisi i ara això no toca, oi? Perdoneu l'atreviment però prenem nota per quan sortim del pou.
Segueix @quimpla a twitter