Barri de l'estació

El poble està canviant en el paisatge urbà i en les tradicions que marquen el pas de l'any santcugatenc. El bonic i entranyable barri de l'estació ha viscut la seva transformació en una barreja de nostàlgia i signes positius d'un poble que ha crescut força. Amb el pas del temps he vist com can Galobardes, el cafè Vallhonrat, el Bar Stop, així com tantes botigues han anat desapareixent. Darrerament tanca can Campmany. Algunes com el forn Serrajordia s'han transformat tot mantenint l'essència de l'antic forn de poble, i altres com la copisteria Arpali o la llibreria Alexandria segueixen donant servei al poble.

Quan mirem enrere, i molts ho fem quan canviem d'any, ens adonem dels pas del temps i com el poble, com la nostra vida, té canviïs que hem d'acceptar i adaptar-nos-hi. La millora de l'eix de vianants en la zona que parlo ha estat importat i necessària, així com la remodelació de la plaça de l'estació. Amb el pas dels anys ens tornem més nostàlgics i els records d'infant o d'adults amb quitxalla ens venen a la memòria més sovint. Recordes quan...

I com tot, la cavalcada de Reis, com tantes tradicions del poble, s'ha hagut d'adaptar al creixement del poble, a unes carrosses més grans i a unes normes de seguretat que aporten experts i tècnics en la matèria.

Amb tot, personalment em sap greu que pel barri de l'estació com pels carrers Santa Maria o Major ja no es pugui veure el pas de Melcior, Gaspar i Baltasar. Serà a la recollida i entranyable plaça de Barcelona que els portarem la carta desitjant la llibertat dels presos polítics, salut i el millor per tots els santcugatencs de bona voluntat. Feliç 2018.