El 19 de maig de 1956, la Junta de l'Associació de propietaris acordà sol·licitar una Entitat Local Menor per a Valldoreix, amb l'argument que el nucli no nasqué com una extensió de Sant Cugat, sinó «como villa satélite de Barcelona, bajo las directivas urbanísticas que inspiran los conceptos de Ciudad-Jardín». El 30 de setembre de 1958 el BOE publicà l'autorització del Ministeri de Governació.
Ja se sap que en el franquisme valien més els contactes que el compliment de la legalitat, que era clara al respecte. Des d'aleshores hem superat algunes vel·leïtats independentistes. Valldoreix, si deixem al marge alguna urbanització amb ferma voluntat elitista, ha esdevingut el districte amb més glamur de Sant Cugat. La història es repeteix, però al revés. Bellaterra truca a la porta per ser santcugatenca, sigui en forma d'EMD, de districte o de barri; sembla que això és secundari, l'important és ser santcugatenc.
Tot plegat, un cop impossibilitada l'opció de ser un municipi independent. Sembla que la cosa només depèn del que digui l'Ajuntament de Sant Cugat, un cop la majoria de bellaterranencs s'han pronunciat a favor de ser un apèndix nostre. Dono per descomptat que els santcugatencs no serem consultats al respecte. És per això que potser val la pena que ja ens hi anem pronunciant. Davant d'una opció que fa un tuf classista que tira d'esquena, el meu no és rotund. No vull un Sant Cugat més elitista. Ja tenim fama de ser uns pijos, només faltaria afegir-hi Bellaterra!
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.