La bellesa de l'amistat

Tinc una relació molt especial amb Caldes de Montbui, on em vaig estrenar com a mossèn. En total vaig estar-hi 4 anys (com a seminarista, diaca i mossèn). Vaig marxar de Caldes fa 22 anys, però pensar en aquella època em fa somriure, ja que van ser uns anys molt il·lusionants i en els quals vaig aprendre molt.

Diumenge passat, l'actual rector em va convidar a celebrar la Missa de la Festa Major en honor de la fantàstica creu romànica de la Majestat de Caldes. A la sortida vaig saludar moltíssimes persones (algunes feia tant de temps que no les veia que vaig haver de fer un "Photoshop mental" per recordar com eren fa 20 anys). Em vaig sentir molt estimat. Semblava que el temps no hagués passat.

Una de les coses que més em va impactar va ser veure la petjada en la nostra vida dels esdeveniments que vam viure junts i en els quals vam posar molta il·lusió i esforç conjunt (com la trobada de Taizé a Barcelona l'any 2000, quan vam tenir 150 joves allotjats a les nostres cases). Així m'ho deia la Laia, l'actual regidora de cultura de Caldes, una noia que va estar molt implicada en la parròquia: "Crec que el que vam viure en aquells anys ens ha marcat molt per ser el que som ara". Visquem l'avui creant un bell demà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.