Benvinguts al gris

El meu poble, la meva ciutat, m’ha donat un altre motiu per sentir-me’n orgullós. El ple ha aprovat una moció presentada per Iniciativa, amb el suport de tothom menys l’abstenció del PP, i que al meu parer hauria de ser imitat a la resta de Catalunya.

Fins ara, les ajudes socials de l’Ajuntament es regien segons la tipologia de família. Les nombroses i les monoparentals tenien prioritat per davant de les altres. Era un bon mecanisme però imperfecte. Imperfecte per dos motius: perquè no distingia entre famílies nombroses (i a Sant Cugat n’hi ha de molts tipus) i perquè havia arribat a un punt que de tant eximir taxes l’Ajuntament s’estava quedant sense part dels ingressos. I ja se sap que en temps de crisi i particularment de l’asfixia que pateixen les finances municipals també s’han de buscar mecanismes que ho resolguin.

Ara s’ha canviat i el que es mirarà és quants diners ingressa la família i en funció d’això establir quina quantitat es cobra pel servei municipal prestat. Em sembla una mesura d’allò més aplaudible. Es continuarà tenint sensibilitat social, es garantiran uns mínims ingressos a les arques municipals i a més es farà sota el principi progressiu de qui més té, més paga.

Aquesta tarifació social també és lloable per dos motius més: suposa una mena de personalització de les ajudes que necessiten els ciutadans. La universalització dels serveis s’ha demostrat deficitària; convertir les ajudes d’infinites a limitades, de barra lliure a cas per cas, suposa una molt bona lliçó pels que creiem que l’Estat del Benestar s’ha de podar si no volem que el tronc es podreixi.

I segon motiu, el polític: també és una molt bona notícia que IC i CiU hagin estat els impulsors d’aquesta reinvenció de com pagar els serveis públics. Totes dues formacions han abandonat les posicions extremes que a nivell nacional defensen a Catalunya. Ni tot és retallable ni tot és rendible. Benvinguts a un gris que ens ha de procurar un futur una mica més de color de rosa.


Segueix @jofrellombart al twitter