El Bes

Últimament s'ha parlat molt del bes. Un gest dels més bonics amb el qual podem expressar el nostre amor i els nostres sentiments. És clar que una cosa és el bes i l'altre el gest, i que cal posar en valor cadascuna de les paraules.

El poeta Joan Salvat Papasseit en el poema Mester d'amor hi ha un vers que diu 'Si en saps de plaer no estalviïs el bes'. En Miquel Martí Pol en Per fer-ne una cançó diu 'Per créixer com els altres / t'has de fiar del gest". Sí, el gest és important, i per tant s'ha de criminalitzar tot aquell gest que signifiqui domini, i no el petó en si mateix.

En l'Art hi ha molts exemples, Gustav Klimt té un dels seus millors quadres El bes. Si analitzem bé la situació, també es pot veure un gest de domini, però amb una subtilesa amorosa que remou tendresa. En la fotografia de Robert Doisineu hi ha la imatge d'un bes d'enorme sensibilitat, ell l'agafa i ella sembla que es deixa portar, però no crec que respiri pas masclisme. Un gest, com tocar-se les parts baixes un home, té moltes més connotacions de mascle dominant que no un bes fet per eufòria conscient o inconscientment i que en aquest cas també hem de denunciar; i no pel petó sinó pel gest.

Aquests individus impresentables, que tenen un càrrec públic i que haurien de ser referents, han d'anar molt amb compte amb la seva diguem-ne "eufòria". Per això m'agrada fer homenatge al bes, perquè és de les poques coses boniques que ens queda a la humanitat, potser és l'últim gest, que sempre ens portarà un bri d'esperança.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.