La meva bíblia profana

Quan el golf em va fer néixer la idea que volia tornar a viure a Sant Cugat i d'una manera més definitiva que la primera vegada, una amiga em va fer arribar l'exemplar d'aquella setmana de fa més de vint anys, el Tot Sant Cugat. I vaig aconseguir el que volia i no sense sorpreses, que van consistir a aparèixer aviat a les seves pàgines, cosa que agraeixo i que em fa pensar que és una publicació
que m'ha fet i ens fa més santcugatenques a totes (genèric intencionat). Agraïda, la revista se'm va convertir, des del primer moment, en la meva bíblia, encara que profana.

Tinc una vocació vallesana incontestable, bo i recordant que Barcelona és la capital del meu país, Catalunya. I ja se'm permetrà que imiti allò que deia Mercè Rodoreda deia des de la seva casa de Romanyà de la Selva: "Visc al Cor de l'Empordà!". 

Per la meva part, em considero habitant del Cor del Vallès Occidental des d'on puc parafrasejar l'admirat i amic sabadellenc Pere Quart, i pensi, per exemple, que cinc quarteres fan massa terra (Corrandes de l'exili) i gràcies a la puntual informació del Tot Sant Cugat pugui gaudir de festivals de tota mena, de menjars ídem i de comentaris que m'interessen. A la manera jueva diria: Llarga Vida a la Tot Sant Cugat!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.