Sant Cugat és una ciutat de quasi 90.000 habitants que disposa de tres biblioteques, una per a cada 30.000 habitants. Xifra que supera la mitjana d'altres ciutats com Badalona, Castelldefels, amb una per cada 60.000. A més, dues d'aquestes tres biblioteques no tenen més de 10 anys.
A les queixes i reclamacions de la ciutadania que ens trobem als diferents mitjans que s'hi posen a la seva disposició, no sembla que la construcció d'una altra biblioteca que sacsejarà les arques de l'Ajuntament (amb un cost de 9 milions de €) i que es carregarà el Parc Ramon Barnils sigui una preocupació dels santcugatencs.
Potser ens trobem més amb un problema de quantitat de llibres i de qualitat (s'haurien d'ampliar els horaris) més que d'espai, i això se solucionaria sense necessitat d'aquesta despesa tan desproporcionada. Idees per a invertir tota o una part d'aquests diners no en falten i els ciutadans les demanen cada vegada que tenen oportunitat, però no demanen una mega biblioteca a 200 metres d'una ja existent.
Sant Cugat té problemes molt greus que podrien solucionar-se amb una dècima part del que costa fer aquesta biblioteca.
És clar que la construcció de la nova biblioteca no respon a una necessitat ni a una reivindicació dels santcugatencs, sinó més aviat a aspiracions de grandesa d'un govern del PDeCAT que en un moment donat està sens dubte més necessitat que mai de tapar el seu focus judicial.