Bicis impunes

Em deia l’altre dia un amic que hi ha alguns ciclistes urbans que es creuen posseïdors d’un do que els permet prescindir de qualsevol norma de circulació. He comentat moltes vegades la inversió feta pel nostre Ajuntament en carrils bici.

La nostra ciutat es venta de tenir molts quilòmetres d’aquest suposat vial exclusiu i d’aquesta manera millora la seva imatge de modernitat. Tot això està molt bé sempre i quan aquells a qui va destinada la inversió la utilitzin. Només cal seure una estona a la rambla del Celler, davant del nou ajuntament, per adonar-se’n que són poquíssims els ciclistes que es limiten a circular pel seu carril.

Desconec si és l’amplada, la ubicació, l’asfalt o quin altre inconvenient fa que sigui més pràctic travessar la zona de vianants impunement que limitar-se a l’espai que els és propi. Una altra qüestió que també em sorprèn és amb quina facilitat aquests ciclistes se salten el vermell dels semàfors. Deu ser per no posar el peu a terra, o per no aturar-se, el cert és que aquests infractors van fent la viu-viu quan arriben al llum vermell, miren esquerra i dreta i passen la cruïlla com si no anés amb ells el codi de circulació.

És evident que, com he explicat al principi, els fets que denunciem no es poden generalitzar, com tot, i són molts també els usuaris de les dues rodes que compleixen amb la normativa i s’atenen tant als avantatges com als inconvenients que té el fet d’utilitzar-lo com a mitjà de transport o de lleure.

En tot cas, sí que caldria reflexionar sobre la utilitat d’invertir de nou en carrils bici, sobretot en zones on aquests no s’utilitzen atès que són els mateixos ciclistes els qui trien el seu millor recorregut, per exemple, a turó de Can Mates, Can Rabella, Volpelleres, etc. on els carrils estan en desús i les voreres, en canvi, són perilloses pels vianants.

Civisme també és sinònim de modernitat.

Eduard Torres a Twitter.