En la història del nostre país el dia 8 de novembre del 2017 quedarà marcat com el dia en què una part important de la població es va mobilitzar en solidaritat amb els presos polítics independentistes i en defensa d'una república social amb vocació transformadora. Les mobilitzacions van paralitzar el territori també per rebutjar la repressió d'un estat mancat dels mínims democràtics, un estat amb una forta ferum a autoritarisme i amarat d'un espanyolisme més propi del règim franquista.
Mesos després setze veïnes i veïns de la Floresta, les Planes i Mira-sol i encara després d'altres veïnes de Sant Cugat eren citades per declarar per la seva participació en aquella jornada solidària. Que ningú no pensi que aquestes persones no va tenir por quan va rebre la citació... Totes elles, però, van convertir la seva por en compromís de lluita per una societat més solidària i més democràtica. Quan hom mira la cara d'aquestes veïnes i veïns, quan hom escolta la seva veu explicant les seves raons, quan les veiem al carrer com unes més entre nosaltres, quan malgrat tot renoven públicament el seu compromís pel desplegament de la república i pel compliment dels resultats del referèndum és quan hom pren consciència del poder d'un poble organitzat.
És aleshores, també, quan tornem a tenir sentit aquelles estrofes d'en Raimon cantades en els anys de lluita antifranquista que proclamaven als quatre vents que: "per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure". I és que en aquells dies d'octubre va germinar la llavor de llibertat que els nostres avis i les nostres àvies havien plantat sabedores que no es pot anar contra la voluntat d'un poble.