Bon producte per una taula de festa

“El tresor del fons del mar”, així s’anomena l’escamarlà, un crustaci dels més preuats per l’excel·lent carn, de gust refinat i de cocció simple. De l’escamarlà es menja, bàsicament, la carn de la cua, tot i que en les peces més grosses també es pot menjar la de les pinces. La manera clàssica de coure’ls és en aigua bullent i sal, o bé a la planxa; el temps de cocció sol ser molt curt, per tant, atenció!, ja que un minut de més pot deixar la carn dura i estellosa. També es poden cuinar les cues soltes, sense closca, saltant-les, arrebossades... Respecte a les talles o mides, si en 1 kg d’escamarlans hi entren unes 10 peces, es diu que són extragrans; si n’hi ha entre 10 i 20, són grans; si n’hi ha entre 20 i 40, són mitjans, i si n’hi ha més de 40 es consideren petits, aquests se solen posar sencers a l’arròs. A la cuina: una cassola de pollastre pota blava amb escamarlans, excel·lent! Uns escamarlans amb un bon gratinat, senzill, però exquisit! Molt gustós, uns escamarlans amb ceba i vi blanc. També uns escamarlans amb peus de porc. Un plat molt nostre, la sarsuela, on no poden faltar-hi uns esvelts escamarlans. Que bons uns escamarlans bullits i amanits amb romesco. O unes broquetes d’escamarlans amb tempura japonesa. No podem deixar al marge un bon arròs o uns sucosos fideus amb escamarlans.

Per beure, una selecció de vins del Penedès, Rioja i Priorat, però, el més begut, el cava Gramona.