Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Si, ja sé que hi ha excepcions com tot a la vida, però com a mínim, a Sant Cugat, en tenim uns quants, molts, que són collonuts, ho dic de veritat.
Sense anar massa lluny, em vull referir a l’organització del Carnaval. Recordo només fa uns 12 anys com a Sant Cugat hi havia una concentració de famílies al parc de Ramon Barnils on tots, més o menys disfressats, ballàvem sota la direcció d’un animador que, contractat per l’Ajuntament, ens feia passar una bona estona a grans i menuts; era la festa familiar multitudinària de Carnestoltes. També recordo que només hi havia una comparsa, la del Centro Castellano Manchego, que es disfressava i feia conya pels carrers del centre. El Carnaval de Sant Cugat era poc més del que us explico. I això que els recursos econòmics de l’Ajuntament eren altres i la crisi actual encara no havia arribat. Però no hi havia cap entitat del poble compromesa amb aquesta festa.
Avui tenim un Carnaval que fa moltíssima patxoca. Els pocs recursos públics els complementem amb una gran dosi d’imaginació i il·lusió que, un grup de joves de la nostra ciutat, ha aconseguit contagiar a una gran majoria de la població amb ganes de gresca tot i els temps que corren. És admirable. Estan recollint els fruits del treball realitzat els darrers anys per Profeslo.
Aquest cap de setmana hem tingut de tot. Més d'un miler de persones al ball infantil, rècord de ball de gitanes amb 60 parelles participants i aplaudit per milers de santcugatencs a la plaça d’Octavià. Hem tingut un concurs de comparses amb la participació d’un total de 10 grups a banda de la gent que espontàniament també s’ha disfressat. Hem tingut un ball de Carnaval al pavelló municipal amb prop de 500 participants.
Millorable? segur, com tot.
No dic que l’Ajuntament no col·labori en la festa del Carnestoltes. Ho fa i, molt probablement, tant com pot. Però vull reconèixer i felicitar tota la Comissió de Carnaval de Sant Cugat perquè ha treballat i ha fet una gran feina amb pocs recursos. Avui tenim el gran Carnaval que tenim gràcies a una comissió integrada per joves amb moltes ganes de gresca i de provocar la resta de ciutadans. Nois i noies, ho heu aconseguit, felicitats. A Sant Cugat ens falten més joves com vosaltres.
No defalliu. Us prego que continueu sacsejant la ciutat i que convideu els vostres amics i col·legues a participar en l’organització d’aquesta festa i també en d’altres festes locals. A Sant Cugat justament tenim un problema de manca de relleu generacional. Hi ha moltes entitats que avui estan dirigides i integrades per santcugatencs que superen una mitjana de 60 anys. I si no aconseguim que una part de joves que tenim a la ciutat s’impliquin anirem perdent altres festes i tradicions locals. No ens ho podem permetre. Com a mínim, sapigueu que els mitjans de comunicació local us farem costat.
Se que hi ha més joves collonuts a Sant Cugat, només cal que s'animin i es posin el mateix barret que els integrants de la comissió de Carnaval, el barret de joves pencaires amb ganes de mantenir la nostra cultura i la nostra identitat. És el barret de la societat civil, de gent inquieta; el mateix barret que avui encara porten els seus pares i avis a Sant Cugat. Gent que anys enrere van ser també uns joves collonuts.
Segueix @josepmvalles al Twitter
Sense anar massa lluny, em vull referir a l’organització del Carnaval. Recordo només fa uns 12 anys com a Sant Cugat hi havia una concentració de famílies al parc de Ramon Barnils on tots, més o menys disfressats, ballàvem sota la direcció d’un animador que, contractat per l’Ajuntament, ens feia passar una bona estona a grans i menuts; era la festa familiar multitudinària de Carnestoltes. També recordo que només hi havia una comparsa, la del Centro Castellano Manchego, que es disfressava i feia conya pels carrers del centre. El Carnaval de Sant Cugat era poc més del que us explico. I això que els recursos econòmics de l’Ajuntament eren altres i la crisi actual encara no havia arribat. Però no hi havia cap entitat del poble compromesa amb aquesta festa.
Avui tenim un Carnaval que fa moltíssima patxoca. Els pocs recursos públics els complementem amb una gran dosi d’imaginació i il·lusió que, un grup de joves de la nostra ciutat, ha aconseguit contagiar a una gran majoria de la població amb ganes de gresca tot i els temps que corren. És admirable. Estan recollint els fruits del treball realitzat els darrers anys per Profeslo.
Aquest cap de setmana hem tingut de tot. Més d'un miler de persones al ball infantil, rècord de ball de gitanes amb 60 parelles participants i aplaudit per milers de santcugatencs a la plaça d’Octavià. Hem tingut un concurs de comparses amb la participació d’un total de 10 grups a banda de la gent que espontàniament també s’ha disfressat. Hem tingut un ball de Carnaval al pavelló municipal amb prop de 500 participants.
Millorable? segur, com tot.
No dic que l’Ajuntament no col·labori en la festa del Carnestoltes. Ho fa i, molt probablement, tant com pot. Però vull reconèixer i felicitar tota la Comissió de Carnaval de Sant Cugat perquè ha treballat i ha fet una gran feina amb pocs recursos. Avui tenim el gran Carnaval que tenim gràcies a una comissió integrada per joves amb moltes ganes de gresca i de provocar la resta de ciutadans. Nois i noies, ho heu aconseguit, felicitats. A Sant Cugat ens falten més joves com vosaltres.
No defalliu. Us prego que continueu sacsejant la ciutat i que convideu els vostres amics i col·legues a participar en l’organització d’aquesta festa i també en d’altres festes locals. A Sant Cugat justament tenim un problema de manca de relleu generacional. Hi ha moltes entitats que avui estan dirigides i integrades per santcugatencs que superen una mitjana de 60 anys. I si no aconseguim que una part de joves que tenim a la ciutat s’impliquin anirem perdent altres festes i tradicions locals. No ens ho podem permetre. Com a mínim, sapigueu que els mitjans de comunicació local us farem costat.
Se que hi ha més joves collonuts a Sant Cugat, només cal que s'animin i es posin el mateix barret que els integrants de la comissió de Carnaval, el barret de joves pencaires amb ganes de mantenir la nostra cultura i la nostra identitat. És el barret de la societat civil, de gent inquieta; el mateix barret que avui encara porten els seus pares i avis a Sant Cugat. Gent que anys enrere van ser també uns joves collonuts.
Segueix @josepmvalles al Twitter
