Caçadors de caramels

La cavalcada de Reis és, des de sempre, la cita que més gent congrega al carrer. Un reflex de la societat santcugatenca àmplia, plural i heterogènia i que frega els 90.000 habitants en aquest inici d’any. És en aquesta il·lusionant desfilada per als més petits que es dona un fenomen: els caçadors de caramels. Una subespècie urbana, transversal i intergeneracional que no tem res ni ningú per fer-se amb un bon grapat d’aquests dolços fets a base de sucre, glucosa, acidulant, aromes i colorants.

Cada vegada que els Reis, els seus ajudants o la resta de la comitiva llença caramels a l’aire pel delit dels santcugatencs que segueixen la cavalcada, els caçadors de caramels es tiren a la caça d’aquestes llaminadures per omplir fins a vessar les bosses de plàstic de supermercat. Tot s’hi val, tirar-se al davant, al costat i al darrere de les rodes de les carrosses, desplegar paraigües del revés per recollir el màxim nombre de dolços, exigir amb més o menys simpatia a les comitives que els tirin caramels directament a les bosses... Jo quan veig aquest espectacle, i fa molts anys que el presencio, em pregunto per què en deuen voler tants? Una cosa és un parell de grapats, però tota una bossa? És per menjar-ne tot l’any? És per competir amb algú? Una aposta? Per regalar-los a altres persones? Per què? Si algú ho sap, per favor que m’ho expliqui!

Permeteu-me l’atreviment d’un consell: Només són caramels, menjar sucre sense més fomenta problemes de salut i promou hàbits molt poc saludables entre els nens. A més, aquest comportament com si fos un combat de fang és perillós, no és el millor exemple per als petits, no només per als que acompanyen els caçadors de caramels, sinó també per als infants que els veuen des de qualsevol racó del carrer.