Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
No és difícil distingir allò que és excel·lent d'allò que és bo i el que és bo d'allò que és mediocre i si bé tothom té dret a oferir els seus productes, cada cosa és millor que tingui i ocupi el seu lloc.
M'he quedat bastant decebuda amb el que he vist en general... no així en el particular, havent trobat alguns llocs divinament muntats i exhibint coses al millor nivell.
Qui regula a qui integren una determinada fira d'artesans i a qui no? Amb quins paràmetres s'escull el perfil d'artesania que caracteritzarà la fira i com no? Qui atorga per al mateix espai d'exposició i venda un stand amb joieria artística realitzada en plata envoltada d'uns altres amb bijouteria comercial made in Xina?
Permetre aquestes “desprolijidades” desprestigia completament el concepte del que s'entén o ha d'entendre per treball o producte artesanal, confonent-ho (i desvirtuant-ho) amb manualitats casolanes (moltes d'elles de dubtós sentit estètic) i molt pitjor encara les que directament són de manufactura industrial i de mínima qualitat.
En mig d'aquest context a l'hora de triar, la gran majoria de les persones no faran una valoració per gust o utilitat del que anessin a comprar, si no que ho faran per comparació de preus, i és allà on els veritables artesans sempre sortiran perdent, com per descomptat, va ocórrer!
Probablement la ponderació de l'artesanal com a sinònim de qualitat, originalitat i bon gust hagi estat en part encunyada pel moviment anglès Arts & Crafts (Arts i Oficis), el qual sorgeix en la segona meitat del segle XIX, que liderat per William Morris ens proposa una volta al passat sense maquinàries en reacció a la industrialització i a la recerca de la recuperació de l'enyorada mà humana...
Avui, en ple segle XXI ens trobem davant una nova tendència que reivindica l'artesanal com un valor de confiança i autenticitat i ens garanteix gaudir d'un treball noble, fruit de la minuciositat, formació i experiència del bon artesà.
Un nou cicle ja ha començat i porta un encant artesanal!
M'he quedat bastant decebuda amb el que he vist en general... no així en el particular, havent trobat alguns llocs divinament muntats i exhibint coses al millor nivell.
Qui regula a qui integren una determinada fira d'artesans i a qui no? Amb quins paràmetres s'escull el perfil d'artesania que caracteritzarà la fira i com no? Qui atorga per al mateix espai d'exposició i venda un stand amb joieria artística realitzada en plata envoltada d'uns altres amb bijouteria comercial made in Xina?
Permetre aquestes “desprolijidades” desprestigia completament el concepte del que s'entén o ha d'entendre per treball o producte artesanal, confonent-ho (i desvirtuant-ho) amb manualitats casolanes (moltes d'elles de dubtós sentit estètic) i molt pitjor encara les que directament són de manufactura industrial i de mínima qualitat.
En mig d'aquest context a l'hora de triar, la gran majoria de les persones no faran una valoració per gust o utilitat del que anessin a comprar, si no que ho faran per comparació de preus, i és allà on els veritables artesans sempre sortiran perdent, com per descomptat, va ocórrer!
Probablement la ponderació de l'artesanal com a sinònim de qualitat, originalitat i bon gust hagi estat en part encunyada pel moviment anglès Arts & Crafts (Arts i Oficis), el qual sorgeix en la segona meitat del segle XIX, que liderat per William Morris ens proposa una volta al passat sense maquinàries en reacció a la industrialització i a la recerca de la recuperació de l'enyorada mà humana...
Avui, en ple segle XXI ens trobem davant una nova tendència que reivindica l'artesanal com un valor de confiança i autenticitat i ens garanteix gaudir d'un treball noble, fruit de la minuciositat, formació i experiència del bon artesà.
Un nou cicle ja ha començat i porta un encant artesanal!